Els límits del model d’equipaments juvenils a Barcelona

Recentment Barcelona ha vist néixer o créixer diverses protestes que fan referència a una problemàtica comuna: l’escassetat i les deficiències del mapa d’equipaments juvenils de la ciutat. Tot i ser una ciutat pionera en molts àmbits de les Polítiques de Joventut i haver realitzar una inversió considerable en infraestructures per a joves en la darrera dècada, cada cop són més els col·lectius i moviments que reclamen superar els límits del model actual. Tant és així, que en aquest primer trimestre de l’any han aparegut a l’esfera pública una sèrie de conflictes que amenacen amb fer més grossa la nòmina de situacions que caldrà afrontar des de l’Administració municipal.

D’una banda, a mitjan de febrer ens assabentàvem que l’Associació Cultural i Juvenil Rock & Trini, del barri de Trinitat Vella i amb 21 anys d’història, havia rebut una ordre de cessament d’activitat per part del districte de Sant Andreu.[1] La disputa, en aquest cas, té a veure amb uns suposats usos del local com a espai de concerts no conveniats entre l’Ajuntament i l’entitat gestora. Val a dir que l’equipament en qüestió, de reduïdes dimensions, es troba en un emplaçament ideal per a aquest tipus d’utilització, just als fonaments de formigó de la Ronda de Dalt i lluny de qualsevol habitatge. Més enllà de com s’ha gestionat (de forma unilateral a través de la Guàrdia Urbana) i de com es resoldrà aquesta negociació, és evident que existeix una necessitat de locals habilitats per a les activitats culturals i musicals, a banda del circuit comercial privat i que siguin gestionats directament per gent jove, i que el Rock & Trini ha contribuït durant dues dècades a pal·liar-la al barri de Trinitat Vella i rodalies.

Més endavant, el 22 de març va tenir lloc un acte-concert convocat per l’associació Queixal d’en Xöves i CJC-Joventut Comunista d’Horta-Guinardó en què es reivindicava un espai per poder desplegar l’activitat del Casal de Joves d’Horta. [2] No es demana la construcció d’un equipament juvenil entès com a servei públic gestionat per professionals tècnics, sinó la col·laboració de l’Administració per tal de posar a disposició de l’entitat o el grup d’entitats un local en règim de cessió d’ús. És una demanda que des de la Federació de Casals de Joves de Catalunya s’ha fet reiteradament, i que ha topat amb una visió molt municipalista i institucionalitzadora del que són els equipaments per a joves, circumscrivint-los a un mapa que sovint té sentit des d’una lògica de provisió de serveis per a joves –informació, assessorament, orientació, oci i cultura– però no des de la promoció i l’empoderament de projectes associatius amb autonomia organitzativa, que només requereixen d’un ajut material per poder tenir un espai propi en què realitzar les seves activitats.

Més cap aquí encara, el proper diumenge 14 d’abril –dia de la República– s’ha convocat un cercavila reivindicatiu amb xocolatada final per demanar un espai de característiques similars a Sarrià, signada pel Casal de Joves de Sarrià-Sant Gervasi i amb el suport de l’Assemblea i la CUP del districte. [3] Caldrà esperar a veure com evoluciona aquest nou moviment, però no hi ha dubte que es tracta d’un altre cas que evidencia una necessitat cada cop més generalitzada i davant la qual en aquests moments no s’està en condicions de donar resposta.

 

En un capítol a banda, al districte de Gràcia persisteix la reivindicació de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia, que reivindica des del 2009 la cessió d’un espai des del qual poder impulsar el seu projecte d’autogestió juvenil associativa. Parlem, sens dubte, del conflicte d’aquest tipus amb més trajectòria i del qual més s’ha sentit a parlar en els darrers anys. La Plataforma aplega una desena d’entitats de base –principalment agrupaments escoltes i esplais de la Vila de Gràcia– i ha protagonitzat diversos enfrontaments amb el districte, inclosa una acampada davant la seva seu a la Plaça de la Vila que acabà essent desallotjada per la Guàrdia Urbana, extrem que vam criticar des del Consell de la Joventut de Barcelona. [4] En aquest barri, tot just fa tres dies, la situació encara s’ha tensat més arran del desallotjament per part dels Mossos d’Esquadra del Casal Popular de Gràcia, gestionat des de fa 10 anys per ARRAN Gràcia (abans AJG–Assemblea de Joves de Gràcia) i que feia una funció de punt de trobada per a un segment de la joventut gracienca. [5]

Augmentant el llistat de reivindicacions històriques, també cal fer esment de la mobilització de diverses entitats per un Casal de Joves del Poblenou, que ve de lluny i després de sumar moltes complicitats al barri ha arribat a tractar-se al Ple del districte de Sant Martí, [6] o la campanya per un Casal de Joves al Clot-Camp de l’Arpa que ha impulsat la coordinadora d’entitats juvenils La Pinya. [7] En aquests darrers tres casos, d’una demanda original que s’encaminava més a voler la construcció d’un equipament juvenil de la xarxa pública al barri, s’ha anat evolucionant cap a un posicionament que posa èmfasi en el caràcter qualitatiu de quin ha de ser l’objecte i el tipus de gestió d’aquests casals de joves.

 

No hi ha dubte que totes aquestes realitats descrites responen a situacions, casuístiques i històries ben diferents. No són totes equiparables ni es poden posar en un mateix sac de forma automàtica. Tanmateix, sí que coincideixen en l’essencial: la necessitat de generar espais per a la participació i l’empoderament juvenil en col·laboració directa amb el teixit associatiu existent i la voluntat d’aquest de mobilitzar-se per aconseguir els seus objectius en gairebé tots els districtes de la ciutat. Les diverses iniciatives fins ara proposades per l’Ajuntament, com ara el Pla Buits per decidir l’ús temporal de solars sense edificar o el Pla Locals per posar a disposició de les associacions de la ciutat els espais de propietat municipal en desús demostren la preocupació i la bona intenció de l’Administració, però queden molt curts a l’hora de satisfer les necessitats i les expectatives de les organitzacions de joves. Difícilment podran ser els instruments per a corregir el dèficit històric en infraestructures juvenils que arrossega Barcelona.

De fet, l’eina que s’havia proposat per aquest fi, el Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015, pateix avui en dia la doble problemàtica d’uns comptes municipals afectats per la crisi econòmica –sumat a la incapacitat política per acordar uns pressupostos– i d’un absolut relegament a les darreres caselles de sortida d’entre les prioritats del Govern de la ciutat. És cert que en el darrer any i mig hem vist inaugurar alguns equipaments –el Casal de Joves Palau Alòs de Ciutat Vella i en breu la reforma de l’Espai Jove Garcilaso a La Sagrera–, però tanmateix l’aplicació del Pla va amb molt de retard segons els terminis d’execució previstos. És evident que la situació global ha canviat i que la liquiditat disponible no és la mateixa, alhora que el nou consistori ha imposat una estratègia de contenció de la despesa que podríem qualificar d’extrema. El problema rau en el fet que en cap dels grans fulls de ruta aprovats en els gairebé dos anys de legislatura (el PAM, els PAD de districte o el Pla d’Inversions Municipals) no contemplen la continuïtat d’un Pla d’Equipaments que a dia d’avui continua vigent i sense revisar. I, més enllà d’això, el temps ha demostrat que els models de Casals de Joves i Espais Joves municipals sovint no són allò que demanen les entitats juvenils quan es refereixen a espais propis per a realitzar els seus projectes.

 

Mapa de Casals i Espais Joves segons el Pla d'Equipaments Juvenils

 

Des del Consell de la Joventut de Barcelona hem insistit en diverses ocasions en la necessitat de reprendre el debat col·lectiu sobre els equipaments juvenils per avançar en la definició de les seves tipologies, usos i models de gestió. És possible fer un pas endavant i incloure les demandes de moltes de les mobilitzacions a què s’ha fet referència, habilitant espais per a l’empoderament juvenil en clau associativa i autogestionària. No parlem de regalar res a ningú ni de cap xec en blanc; evitem alarmismes innecessaris. El que proposem és treballar en una estratègia de ciutat, que impliqui també els districtes, per tal de promoure les entitats i plataformes dels respectius territoris com a agents destacats de la dinamització sociocultural i cívica dels barris, prèvia negociació i acord amb l’Administració. És una possibilitat que podria conviure perfectament amb uns equipaments més especialitzats tal com els hem conegut fins ara, sota gestió tècnica professional, encarregats de la informació juvenil o de la programació d’una agenda cultural oberta, diversa i potent.

En paral·lel a obrir aquest debat, també, cal revisar els terminis d’implementació del Pla d’Equipaments Juvenils, sense renunciar a l’ambiciós horitzó que aquest definia ni fer passes enrere amb propostes de centres intergeneracionals o de tipus assistencial, superades ja fa anys pel propi desenvolupament de les Polítiques de Joventut. Barcelona té una capacitat d’inversió que no pot desaprofitar, i una part d’aquesta –per petita que sigui– ha d’utilitzar-se per tal de continuar amb el desplegament de la xarxa d’equipaments juvenils de la ciutat. Tot el temps que triguem a posar-nos-hi és un temps perdut que caldrà recuperar després.

 

***

[1] Notícia del setmanari La Directahttp://www.setmanaridirecta.info/noticia/lassociacio-rock-trini-denuncia-cessament-dactivitats-ordenat-lajuntament-barcelona. Comunicat de l’associació afectada: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/462923/index.php.

[2] Enllaç a l’esdeveniment al Facebook: https://www.facebook.com/events/474886975899391/. Notícia al web de CJC-Joventut Comunista: http://noticies.cjc.cat/2013/03/22m-concert-per-un-casal-de-joves-horta.html.

[3] Convocatòria al web de l’Assemblea de Sarrià-Sant Gervasi: http://assembleasarriasantgervasi.wordpress.com/2013/04/08/cercavila-reivindicatiu-xocolatada-volem-un-casal-de-joves/.

[4] Explicació de la Plataforma sobre l’acampada: http://www.plataformajovesgracia.org/2011/03/hem-acampat-a-la-placa-de-la-vila-per-demanar-la-gestio-del-casal/. Notícia a Vilaweb sobre l’actuació policial: http://www.vilaweb.cat/noticia/3866604/20110329/guardia-urbana-desallotja-joves-acampats-gracia.html. Comunicat del CJB condemnant el desallotjament: http://www.cjb.cat/noticies/el-cjb-condemna-el-desallotjament-de-lacampada-reivindicativa-de-la-plataforma-dentitats-juvenils-de-gracia.

[5] Notícia sobre el desallotjament a BTV: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/04/08/desallotjament-casal-popular-de-gracia-2/.

[6] Notícia al portal Poblenou.orghttp://www.poblenou.org/2012/10/el-ple-del-districte-a-favor-de-reiniciar-les-obres-del-casal-de-joves-del-poblenou/.

[7] Manifest per un Casal de Joveshttp://coordinadorajovesclot.wordpress.com/2012/05/06/manifest-per-un-casal-de-joves/.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús