L’associacionisme juvenil en defensa de l’educació

Pancarta vista a la manifestació contra la reforma educativa (Barcelona, 9 de maig de 2013). Foto pròpia.

En els darrers dies hem sentit a parlar molt de l’educació. L’excusa, com és costum, ha estat l’enèssim canvi legislatiu des d’instàncies estatals. La reforma impulsada pel ministre José Ignacio Wert, coneguda amb les sigles de LOMCE, ha estat rebuda com una autèntica càrrega de profunditat que amenaça de fer retrocedir el sistema educatiu a situacions pròpies dels anys foscos de la Transició, quan el model lingüístic encara no havia donat pas a una normalització de les llengües perseguides per la dictadura i els continguts estaven dissenyats per a adoctrinar més que no per a educar. La desaparició de l’Educació per a la Ciutadania, el reforç de Religió –catòlica, és clar– com a assignatura troncal, el relegament de la Història de la Filosofia com a optativa i un gran nombre de disbarats similars són injustificables i cal combatre’ls des d’una perspectiva educativa oberta, laica, integral i crítica pròpia de la segona dècada del segle XXI. Això sense comptar la intenció privatitzadora, la cobertura de l’ensenyament elitista i segregador per sexes, la liquidació de tota participació estudiantil i l’esperit recentralitzador que inspiren la lletra de la llei.

Hi ha hagut desenes de crítiques molt més raonades i coneixedores de la situació que no pas la meva (recomano el document “El MUCE davant la LOMCE” publicat pel Marc Unitari de la Comunicat Educativa, que aplega AMPAs i sindicats de mestres i estudiants), però des d’aquí volia aprofitar per sumar-hi també la visió del moviment associatiu juvenil en conjunt. Al document de les 249 propostes de les associacions juvenils per a la ciutat que volem, les entitats membres del Consell de la Joventut de Barcelona van dedicar un apartat sencer a l’educació, encapçalat per la màxima o objectiu estratègic següent:

Fer de l’educació, entesa des d’una òptica transversal, una inversió prioritària per a la integració, la cohesió social i la promoció de la participació ciutadana, consolidant l’escola pública i el model d’immersió lingüística.

Aquesta declaració d’intencions, acompanyada de 10 ojbectius específics i de 33 mesures concretes més, demostra la importància cabdal que l’associacionisme juvenil atorga a la dimensió educativa. Entre d’altres, s’aposta per fomentar la interrelació i coordinació entre els diversos agents educatius dins i fora de l’escola, prioritzar la inversió en educació pública per tal de garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, garantir la distribució paritària de l’alumnat nouvingut a tota la xarxa escolar, disposar d’una oferta àmplia d’ajuts i beques per a l’educació no formal, desplegar espais d’informació i assessorament per a joves als instituts, impulsar el rol actiu dels i les representants d’estudiants als consells escolars, donar suport a la creació i consolidació d’associacions d’estudiants als centres de secundària, habilitar sales d’estudi nocturnes en època d’exàmens i ampliar l’oferta de places públiques per a estudiar llengües estrangeres. Ben bé en direcció contrària al reformisme wertià.

 

Més enllà de les propostes dirigides a interpel·lar l’Administració, emperò, l’activitat quotidiana i ininterrompuda de les entitats que treballen en aquest àmbit (agrupaments escoltes, esplais, associacions d’estudiants) demostra un ferm compromís que es materialitza en multitud de projectes pedagògics, processos de participació i esdeveniments de tot tipus, eixamplant els límits de l’educació més enllà de les portes de l’escola o els centres de secundària. Concretament des del CJB, per exemple, impulsem en col·laboració amb totes elles diversos projectes encaminats a consolidar aquesta relació entre el sistema educatiu i el moviment associatiu juvenil, que hem centralitzat a través del portal web Sortim de l’aula.cat i que inclou un llarg bagatge d’eixos d’actuació com les campanyes per a les eleccions als consells escolars, l’Espai de Participació a Secundària o el multifacètic Visc, Convisc… Participo!. La capacitat de treball i d’implicació de l’associacionisme educatiu no coneix límits. En aquesta època d’èpica i declaracions solemnes la seva aportació voluntària i profundament coordinada arreu totes les comarques i racons del país, que educa i estimula les ments d’infants i joves de forma desinteressada, cal que sigui considerada com un pilar fonamental de la construcció nacional.

En resum, la cruïlla en què ens trobem és d’una gran importància. L’educació no és una joguina en mans d’interessos polítics i econòmics que pugui ésser manipulada i rebregada a voluntat amb cada canvi de majoria electoral. Ben al contrari, és un actiu indispensable al servei de la ciutadania, un agent que atresora un potencial transformador enorme que constitueix la primera porta al lliurepensament i l’esperit crític, una inversió per al present i el futur del país. No ens podem permetre regressions anacròniques pròpies de deliris neofranquistes ni tampoc el discurs cínic –no exclusiu de Wert– que diu voler-ne millorar la qualitat a cop de retallada, acomiadant professorat, augmentant les ràtios i tancant centres.

La crisi ens imposa molts entrebancs que haurem de superar col·lectivament, repensant les prioritats, activant mecanismes i recursos de participació ciutadana, i fent valdre els drets de les generacions del present i de les que vindran. Un d’aquests reptes, tal vegada un dels més irrenunciables, és defensar a ultrança la noció de l’educació com a servei públic i universal, inspirada en els valors democràtics del republicanisme, la laïcitat i el catalanisme popular. A l’associacionisme juvenil ens trobaran en aquesta trinxera. Perquè qualsevol derrota en aquest terreny serà una derrota per al conjunt de la societat.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús