La fi del 50% d’atur juvenil, una qüestió política o estadística?

Evolució de la taxa d'atur a Catalunya, 2007-2013 (Font: Observatori Català de la Joventut amb dades de l'Idescat)

 

Fa uns mesos, el web del Cercle Gerrymandering dedicat a la reflexió a l’entorn de les ciències polítiques publicava un article de Queralt Capsada titulat “La fi del 50% d’atur juvenil, o un nou indicador per valorar la situació dels joves“. El text s’inicia fent-se ressò d’una avertència de l’economista José Saturnino Martínez sobre la persistència de les taxes d’atur juvenil en nivells molt superiors a la taxa general, independentment del país i de la legislació aplicable, arribant a la conclusió que no és un problema que es pugui abordar separadament sinó que cal abaixar l’atur general per tal d’incidir, també, en la desocupació de la joventut.

Tanmateix, l’article de Capsada posa la seva atenció en el fet que quan es parla d’un atur juvenil del 50% hom podria pensar que això vol dir que la meitat del total de joves es troben en aquesta situació, i aclareix que la taxa en qüestió no incorpora les persones dedicades a l’estudi o les que mantenen un estatus d’inactivitat per diversos motius: perquè es troben en l’economia submergida, perquè tenen una dedicació domèstica no remunerada o de cura familiar, o perquè formen part de la minoria de joves que ni estudien, ni treballen, ni tenen intenció de fer-ho. Per tal de reflectir millor aquesta casuística diversa –i diferent de la de la població adulta–, proposa un nou indicador tetràmer que separi entre 1) joves que treballen, 2) joves que estudien i treballen, 3) joves que estudien i 4) joves que ni estudien ni treballen. L’article va merèixer diversos comentaris de persones interessades en la matèria però aparentment no va anar més enllà. Tanmateix, tot just fa pocs dies s’hi ha sumat una publicació de l’Eurostat, l’oficina d’estadística de la Unió Europea, recollint aquesta mateixa intenció i proposant diferenciar la clàssica taxa d’atur (unemployment rate) amb la nova ràtio d’atur (unemployment ratio), la qual separaria entre 1) joves treballant –18,8 milions a la UE–, 2) joves a l’atur –5,6 milions– i 3) joves inactius –33 milions–. La notícia va aparèixer en alguns diaris amb titulars de l’estil “El nombre real de joves aturats és el 20% del total” (article d’Àlex Font al diari Ara, 13/07/2013).

 

Tot plegat estimula una reflexió molt interessant sobre els límits de l’estadística a l’hora de representar la realitat (i menys obertament sobre l’impacte dels titulars pessimistes en època de crisi), però no entenc quina és la sorpresa en detectar que quan es parla d’una taxa d’atur de més del 50% entre la joventut s’està parlant d’aquelles persones joves que estan en disposició de treballar; és a dir, que són població activa. És exactament la mateixa lògica que s’aplica al conjunt de la població. La taxa d’atur mai no es calcula en funció del total, sinó que se n’exclou la població inactiva –siguin menors de 16 anys, jubilats, mercat submergit, etcètera– perquè el que interessa saber és quin percentatge de la gent que vol treballar no pot fer-ho. Per què no ens val el mateix amb els joves, previ aclariment que una part significativa d’aquests es troba en situació d’inactivitat?

Que la “magnitud de la tragèdia” i les veus d’alarma coincideixin amb els indicadors europeus no veig que sigui en cap cas justificant de res ni que ens hagi de fer baixar la guàrdia. Precisament, moltes veus a nivell de les altes esferes de la Unió Europea, començant pel mateix Comissari Europeu d’Ocupació, Assumptes Socials i Integració (Lázsló Andor), situen l’atur juvenil estructural com una de les dades més preocupants de l’evolució històrica del continent i de la seva projecció econòmica futura. Darrerament, a més, s’ha vingut parlant amb un llenguatge grandiloqüent d’un new New Deal que activés recursos econòmics per a combatre la desocupació de la joventut europea.

 

Taxa d'atur juvenil a la Unió Europea (Font: MoneyWeek amb dades d'Eurostat)

 

Per tot plegat, no veig necessari “maquillar” les dades per fer-les menys escandaloses, atès que la taxa d’atur és un indicador que es basa en la població activa, tant si s’aplica a la població general com si s’utilitza només sobre un sector definit –joves, dones, estrangers, etc.–. Però aquesta opinió no és contrària amb el fet que, efectivament, perfilar millor dins del col·lectiu jove ens permetrà conèixer les diferències existents en funció de variables com el nivell d’estudis, l’origen o el sexe (d’altra banda, tendències que ja s’estudien i es coneixen). És a dir, en la meva opinió les observacions de l’article són complementàries, però no són suficients per abandonar l’ús de l’indicador clàssic de la taxa d’atur juvenil, que és el que veritablement informa de la quantitat de joves atrapats/des en el pou generacional –i estructural– de l’exclusió laboral. Desitjo que “la fi del 50% d’atur juvenil” sigui el resultat d’unes polítiques de joventut agosarades i ben dotades, i no el fruit d’una revisió del mètode per a calcular les estadístiques.

1 comentari

  • Taxa d’atur i ràtio d’atur, diferents maneres de calcular l’atur juvenil | No Claudiquis!

    19/07/2013 11:20

    […] president del Consell de la Joventut de Barcelona, ho argumenta àmpliament a l’article “La fi del 50% d’atur juvenil, una qüestió política o estadística?” del seu […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús