La clau és que les entitats s’apoderin i es coordinin

Article escrit per a l’especial del 10è aniversari de Xarxanet.org, sobre els reptes de futur de l’associacionisme i el voluntariat.


Apoderament de les entitats

En el nou segle que tot just hem encetat, i amb les possibilitats quasi il•limitades que les tecnologies de la informació ens posen a l’abast, és evident que cal anar més enllà del model de democràcia electoral limitada, legitimada només a partir del factor de delegació en representants institucionals. La tan invocada regeneració democràtica ha de passar per una redistribució del poder en favor de la participació directa de la ciutadania en els processos de presa de decisió, de disseny de les polítiques públiques i del model de societat, i en aquesta tasca l’associacionisme i el voluntariat hi han de jugar un paper fonamental. És això el que vol dir a-poderar, és a dir, transferir o proveir de poder algú.

Entitats i associacions constituïdes sense ànim de lucre per l’adhesió voluntària de persones d’orígens diversos al voltant d’uns objectius i un projecte comú de transformació social. Aquest és l’autèntic nervi de la democràcia, en un medi social cada cop més sotmès al consumisme i el totalitarisme de la indiferència: una ciutadania desperta, políticament madura, que participa cada dia i que no renuncia a influir en el seu entorn i canviar l’estat de les coses. És una realitat dinàmica i rica que no pot acomodar-se al paper de comparsa o d’actor secundari: ha de reivindicar el seu dret legítim a no ser minoritzada per la gran maquinària administrativa i institucional. I creure-s’ho.

 

La coordinació és clau

Per la mateixa lògica que esmentàvem més amunt, en un món interconnectat i amb sobiranies cada cop més compartides a tots els nivells, ha de ser indissociable de la pròpia lògica associativa el fet de generar xarxes, mecanismes i estructures de coordinació, que permetin construir discursos i consensos compartits, sense oblidar la gran riquesa que ens aporta la pluralitat interna. En el procés d’apoderar-se també hi compta el pes específic, la capacitat de transformació de l’entorn i la destresa en l’establiment de complicitats amb altres actors de la vida política i social.

Cal saber aprofitar aquest capital humà irreemplaçable i conjugar-lo en col•lectiu per tal d’esprémer tot el potencial de l’associacionisme i el voluntariat, tot reivindicant el seu protagonisme a partir de la seva representativitat i la seva capacitat de síntesi, complementària i diferent a la que possibilita el sistema de partits o els grans grups mediàtics. I, és clar, cal que també ens ho creguem.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús