Entrades amb l'etiqueta ‘opinió’

En record de Clément Méric, assassinat pel feixisme neonazi

dijous, 6/06/2013

Avui tenia previst publicar un nou article al blog, però no puc escriure cap altra cosa que un breu recordatori de la concentració en record de Clément Méric i de totes les víctimes del feixisme que ha convocat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Serà demà a les 22h davant del Consolat Francès (Ronda Universitat, 22 bis).

Tenia 19 anys i participava al moviment estudiantil i antifeixista de París. Va ser assassinat brutalment a cops per individus de l’extrema dreta neonazi, vinculats indirectament amb el Front National i esperonats per la permissivitat i impassivitat d’una societat encara somnolenta davant de les agressions intolerants i homòfobes en augment. Aquest és un perill d’abast continental, del qual no queda indemne la societat catalana.

És per això que cal actuar. Demà al vespre demostrarem que el nostre rebuig de la violència feixista és absoluta i permanent. Clément Méric és un dolorós nom més d’una llarga i infame llista de víctimes de la intolerància, el feixisme, el racisme i l’homofòbia: la nostra memòria i la de les generacions futures mantindrà el seu record a les pàgines de la Història, entre els màrtirs per les llibertats i la democràcia.

Avui i demà recordarem Clément amb dolor, però la violència covarda i miserable no aconseguirà silenciar les veus d’homes i dones que lluiten cada dia per un món millor i més just, que no deixi lloc a la ignorància, l’odi i la desigualtat de la qual es nodreix la repugnant escòria feixista. Ara i sempre, NO PASSARAN!

Periodisme frívol: rèmora i cinisme

dissabte, 4/05/2013

Normalment no m’interessa polemitzar amb els opinadors i articulistes de la premsa. Accepto que la seva feina és pronunciar-se sobre tot allò que s’esdevé al món i, a diferència dels inefables tertulians omnipresents i el seu exèrcit de tòpics farcits de prejudicis, el caràcter més reflexiu i asserenat de l’escriptura sovint permet aportar consideracions i intuïcions més intel·ligents i constructives. A més, habitualment el centre d’interès d’un article és una sola qüestió, no mitja dotzena  a destall com es debat cada dia als programes de tertúlia televisiva (del dèficit fiscal a la pluja de meteorits, passant per la política birmana i les dietes baixes en carbohidrats), i això en general els permet garantir una proporció molt més petita d’estupideses.

Foto: Jordi Garcia / Font: www.escriptors.cat

Reconec que cada dia llegeixo la columna de Sebastià Alzamora al diari Ara, i que normalment em resulta com a mínim entretinguda, amb el seu característic to de sarcasme ben combinat amb una dosi generosa d’audàcia i talent literari. Però el seu text titulat “Sindicats espanyols: rèmora i cinisme” aparegut el dia 30 d’abril –just abans de la celebració del Primer de Maig– em sembla un producte molt ofensiu, que demostra un gran desconeixement sobre allò de què parla i que s’abandona a una injustificada follia populista i antisindical. Per la meva condició de membre d’un dels sindicats infamiats, així com de representant del món associatiu de Barcelona, em sento mogut a provar de contrarrestar breument alguns dels arguments fal·laços que s’hi esgrimeixen.

(més…)