Arxiu del mes: abril 2011

ViSió DiFeReNT De SaNT JoRDi

dissabte, 23/04/2011


stjordi-2-2.jpgstjordi-3-2.jpg

stjordi-1-2.jpgLa diada de Sant Jordi és una festa en que tots anem a passejar. Amb els llibreters i els floristes al carrer, es crea un ambient pintoresc i únic. Aquest és, a més, un dia en que tots pensem en les persones que són més especials per a nosaltres. Per això, he escollit aquestes tres fotos que, al meu parer, desprenen molta tendresa. Quan tenim la càmera a la mà, podem captar instants d’estima entre les persones i entre els animals. A més, de vegades, fins i tot els objectes inanimats ens suggereixen amor.

No sabem quin és el vincle que uneix aquestes zebres. Però tan si la relació és maternal, com de parella… la imatge evidencia que hi ha una estima.
La foto dels tres amics és de Cochi (Índia). Allà, homes i nens acostumen a agafar-se de les mans i del coll per manifestar l’amistat que els uneix. A casa nostra, en canvi, no acostumem a trobar pel carrer homes agafats de la mà.
La foto de l’ombra em recorda l’obra ‘el petó‘ de Gustav Klimt. La foto no té tants colors. Però el quadre i aquesta foto tenen en comú que els dos subjectes protagonistes es confonen. En el cas del quadre això passa pel grog de les vestimentes, i a la foto pel color uniforme del reflex de l’ombra sobre la gespa.

TeMPS D’eSPeRa, TeMPS De PaCièNCia

dilluns, 18/04/2011

  • Data 04/08/09  00h18′
  • Càmera Canon Eos 40D
  • Òptica Canon 70-300mm 4f IS USM
  • Longitud focal 150 mm
  • Velocitat 0.6s
  • Diafragma f 5.6
  • ISO 1600
  • Flash no

Sempre es diu que per fotografiar nens i/o animals no es pot anar amb presses. Això és ben cert. De fet, si em farien escollir només una paraula per referir-me a aquesta fotografia, triaria la de ‘paciència’. Evidentment, també són importants altres factors com l’enquadrament, la llum, la velocitat d’obturació… Però la clau d’aquesta instantània consisteix en haver sabut esperar. Vaig passar força estona fins trobar el moment adient per fer clic.

En primer lloc, calia esperar  l’instant en que les quatre girafes estiguessin quietes. Era de nit i la velocitat d’obturació havia de ser lenta perquè la imatge quedi enfocada i, a més, no quedi fosca. Amb una velocitat lenta, si les girafes s’haguessin mogut (encara que fos mínimament), no haguessin quedat enfocades.

En segon lloc, també em vaig voler esperar a que es trobaren situades de manera harmònica entre elles. Feia fred i era tard, però aquesta és una de les esperes que més m’agrada viure.

BaRCeLoNa DeCiDeiX (amb 4 imatges)

diumenge, 10/04/2011

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No m’he volgut perdre la jornada de la consulta de Barcelona. Per això, a primera hora, he sortit de casa amb la càmera i amb moltes ganes de congelar moments d’aquest dia. Ho deixo aquí perquè, com diu la dita “una imatge val més que mil paraules”.

PoSTaLeTeS Des De BaRCeLoNa

dimecres, 6/04/2011

marc-natural.jpg

 

  • Data 08/12/10  17h30′
  • Càmera Canon Eos 40D
  • Òptica 70-200mm 2.8fL II USM
  • Longitud focal 130 mm
  • Velocitat 1/80
  • Diafragma f 6.3
  • ISO 100
  • Flash no
  • barcelona.jpg

 

  • Data 08/12/10  17h43’h
  • Càmera Canon Eos 40D
  • Òptica 70-200mm 2.8fL II USM
  • Longitud focal 200 mm
  • Velocitat 1/250
  • Diafragma f 2.8
  • ISO 200
  • Flash nouffff.jpg
  • Data 08/12/10  18h
  • Càmera Canon Eos 40D
  • Òptica 70-200mm 2.8fL II USM
  • Longitud focal 70 mm
  • Velocitat 1/200
  • Diafragma f 7.1
  • ISO 200
  • Flash no

 

Al moment de fer clic, són molts els detalls que no podem de descuidar, com per exemple, la llum. I és que, la llum pot fer que una fotografia feta des d’una mateixa perspectiva canviï molt. Per fer aquesta fotografia de Barcelona tenia clar que volia aprofitar la llum de darrera hora de la tarda. I és que, a la tardor, quan el sol està a punt de pondre’s, hi ha una llum càlida que resulta ideal. He d’admetre, però, que entretengut amb fent altres fotos, quasi se’m va passar el moment idoni per fer clic. Havia sortit de casa documentat de l’hora de la posta de sol i coneixent la perspectiva que volia. Ara, quan es té la càmera a la mà, no és difícil perdre la noció del temps! Per sort, vaig reaccionar, i vaig poder fer la foto en el moment en que havia planificat. Sens dubte, tot i que avui podem fer retocs de postproducció, una bona llum natural sempre serà única.