Arxiu de la categoria ‘Animals’

L’HoMe DeL BoSC

diumenge, 16/12/2012

orangutan-9.jpg

orangutan-17.jpg Entre els oceans Índic i Pacífic es troba L’arxipèlag més gran del món, Indonèsia. Amb tantes illes, més de 17.508, la riquesa de la seva fauna és espectacularment rica a dins i fora l’aigua. Les fotos d’aquest post són del Parc Nacional de Tanjung Puting (a l’illa de Borneo), un lloc increïble per observar d’aprop orangutans en el seu habitat natural. Concretament, les imatges són d’un campament on els cuidadors proporciones menjar a diari als orangutans. Com d’altres espècies, els orangutans també pateixen les conseqüències de la constant desforestació i del canvi climàtic. Per això, és necessari que treballem per la seva preservació. Podeu veure la galeria completa a: L’home del bosc

ViSió DiFeReNT De SaNT JoRDi

dissabte, 23/04/2011


stjordi-2-2.jpgstjordi-3-2.jpg

stjordi-1-2.jpgLa diada de Sant Jordi és una festa en que tots anem a passejar. Amb els llibreters i els floristes al carrer, es crea un ambient pintoresc i únic. Aquest és, a més, un dia en que tots pensem en les persones que són més especials per a nosaltres. Per això, he escollit aquestes tres fotos que, al meu parer, desprenen molta tendresa. Quan tenim la càmera a la mà, podem captar instants d’estima entre les persones i entre els animals. A més, de vegades, fins i tot els objectes inanimats ens suggereixen amor.

No sabem quin és el vincle que uneix aquestes zebres. Però tan si la relació és maternal, com de parella… la imatge evidencia que hi ha una estima.
La foto dels tres amics és de Cochi (Índia). Allà, homes i nens acostumen a agafar-se de les mans i del coll per manifestar l’amistat que els uneix. A casa nostra, en canvi, no acostumem a trobar pel carrer homes agafats de la mà.
La foto de l’ombra em recorda l’obra ‘el petó‘ de Gustav Klimt. La foto no té tants colors. Però el quadre i aquesta foto tenen en comú que els dos subjectes protagonistes es confonen. En el cas del quadre això passa pel grog de les vestimentes, i a la foto pel color uniforme del reflex de l’ombra sobre la gespa.

TeMPS D’eSPeRa, TeMPS De PaCièNCia

dilluns, 18/04/2011

  • Data 04/08/09  00h18′
  • Càmera Canon Eos 40D
  • Òptica Canon 70-300mm 4f IS USM
  • Longitud focal 150 mm
  • Velocitat 0.6s
  • Diafragma f 5.6
  • ISO 1600
  • Flash no

Sempre es diu que per fotografiar nens i/o animals no es pot anar amb presses. Això és ben cert. De fet, si em farien escollir només una paraula per referir-me a aquesta fotografia, triaria la de ‘paciència’. Evidentment, també són importants altres factors com l’enquadrament, la llum, la velocitat d’obturació… Però la clau d’aquesta instantània consisteix en haver sabut esperar. Vaig passar força estona fins trobar el moment adient per fer clic.

En primer lloc, calia esperar  l’instant en que les quatre girafes estiguessin quietes. Era de nit i la velocitat d’obturació havia de ser lenta perquè la imatge quedi enfocada i, a més, no quedi fosca. Amb una velocitat lenta, si les girafes s’haguessin mogut (encara que fos mínimament), no haguessin quedat enfocades.

En segon lloc, també em vaig voler esperar a que es trobaren situades de manera harmònica entre elles. Feia fred i era tard, però aquesta és una de les esperes que més m’agrada viure.