El paper del paper

Just abans de sortir aquest diari, un dels comentaris-pregunta més repetits va ser “com us atreviu a sortir en paper?”. Almenys així ho manifestava el seu director, Carles Capdevila. Sí que pot semblar un atreviment insensat publicar un nou diari en paper dos anys després que es publiqués un llibre com “El último ejemplar del New York Times“, de Vittorio Sabadin, en què ens deia que el paper per publicar notícies està desapareixent.

Però com molt bé escrivia en la seva primera entrada a Mediarama Àlex Gutiérrez, amb El llarg adéu, el paper encara té el seu paper. Intentaré afegir, o complementar, nous arguments als seus.

Jo més aviat diria que hauria estat de bojos començar aquesta aventura sense el paper. Des que Internet s’ha convertit en una eina més de comunicació periodística han aparegut al nostre país nombrosos mitjans exclusivament digitals. El pioner va ser Vilaweb, però, a part d’aquest, ¿quins altres s’han convertit en mitjans de referència? Quan al nostre país hem de citar un mitjà, diguem-li diari, a l’hora de destacar una notícia encara ens fixem en els de paper. Són els mitjans de referència. La portada d’un diari, la fotofinish de l’actualitat d’un dia, encara ens interpreta millor la realitat d’aquell dia que una pàgina en moviment. Aquest moment de pausa enmig d’una voràgine informativa ens permet captar millor el concepte d’actualitat.

L’ARA no hauria omplert el Palau de la Música d’autoritats, ni s’hauria farcit de seguidors al Facebook o al Twitter, ni hauria aixecat tantes expectatives, si només hagués sortit en digital. Per suposat que les persones que l’han fet possible, que l’estan fent possible, també són un bon reclam. Però, ¿hauria participat tota aquesta gent en aquest projecte sense una pàgina impresa?

Des del President de la Generalitat fins al president de “La Caixa” esmorzen cada dia amb un recull de premsa sobre la taula. I només se’ls entravessa el croissant si La Vanguardia, El País, El Periódico o l’Avui els claven una punyalada a l’editorial. Tot i que no sé si el del president de “La Caixa” és el millor exemple que podia posar. Llorenç Gomis explicava molt bé en el seu llibre “Teoria dels gèneres periodístics” que la importància d’un editorial de diari és que encara que la llegeixi poca gent sempre se’l llegeixen aquelles persones que tenen capacitat d’influència en la societat. Fixeu-vos com el mateix ARA ha destacat durant els dies previs a la publicació del primer número especialment les firmes convidades a escriure en el paper.

En realitat, la crisi del paper és una crisi del periodisme. El problema no està en la impremta sinó en la ploma. O sigui, l’important és sobre què i com informen i opinen els diaris. Un diari “infoxicat”, carregat de notícies rebudes i no buscades, és un diari condemnat a mort. Un mitjà que bàsicament fa “ctrl+c” i “ctrl+v” aviat haurà de teclejar “ctrl+alt+del”.

Així doncs, el paper, la premsa, encara és sinònim de periodisme, tot i que hi ha mitjans que s’esforcen dia a dia, portada rere portada, a desprestigiar l’ofici de periodista. L’ARA pretén, almenys així ho ha manifestat, tornar a fer periodisme i sap que la millor manera de fer-lo és en paper. Això sí, ajudat d’allò que a finals del segle passat en dèiem autopistes de la comunicació.

Aquest diari que ja ha nascut ho ha fet amb un pa sota el braç, o potser hauríem de dir: aquest diari que ja ha nascut ho ha fet amb un paper sota el braç.

PD: la fotografia és d’aquest matí de diumenge, 28 de novembre, a la Llibreria Papereria Xicoy de Torelló.

Etiquetes

13 comentaris

  • Marta Iglesias

    28/11/2010 12:17

    Bones. Crec que tens força raó. La qüestió no és el format, encara que cadascun comporti unes o altres caracteristiques, sinó l’argument i la manera de mirar l’actualitat i el món. Cal expressar-nos i explicar-nos i no pas copiar notes de premsa de l’agència. Aquest és el primer diari que practica allò de la redacció integrada que fa un parell d’anys ens explicaven a la facultat. “El periodista del futur”, deien. Celebro que hagueu pres aquesta iniciativa i espero que s’hi sumi molta gent! Jo me’l sento proper, almenys sé on és la llibreria Xicoi!

  • Marta Bueno Palau

    28/11/2010 18:09

    Vull expressar el meu malestar davant el fet de no haver pogut adquirir aquest diari en format paper al meu quiosc habitual. Després d’un temps de sentir-ne la publicitat per diversos mitjans, en especial Catalunya Ràdio, i alegrar-me perquè, per fi arribava a les comarques del País Valencià un diari en català, he pogut veure que la realitat és igual de trista que abans. Continuem sent terra de ningú. Des de Benicarló (Baix Maestrat) us comuniquem que hi ha moltes persones interessades a fullejar el vostre diari. Espero que la publicitat que en vau fer no es quede només en paraules buides.

  • Miquel Coiduras

    28/11/2010 18:54

    Sóc un lector setmanal de diaris. Diumenge, sense matinar masa, m’arribo al quiosc habitual i m’enduc el diari que, després d’una bona migdiada de diumenge, em durarà fins aquella hora que dius “ostras! que demà has de matinar!”.
    Avui tenia que haber matinat.
    M’he endut el mateix diari de sempre. Ntx

  • Enric Xicoy i Comas

    28/11/2010 19:40

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. Pel que fa a la distribució del diari, diria que poca cosa hi tenen a dir des del propi mitjà ja que un cop imprès tot està en mans de les distribuïdores.

  • Pere Serra

    29/11/2010 3:44

    Els que vivim a l’estranger, tambe ens agradaria, que d’una manera o altre poguesim tenir a les nostres mans el diari Ara amb paper. Ja siguir a travers de la venda en Kioscs o per correu.
    Moltes Gràcies.

  • Lluís Sabatés i Padrós

    29/11/2010 9:37

    Molta sort per aquesta aventura que comences. Espero que et vagi molt bé. Sort!
    De totes maneres la resposta que donés als cometaris que t’han deixat no m’agrada gens.
    És de persones derrotades davant les distribuidores i el mateix que exigeixies als altres us ho hauríeu d’exigir vosaltres. Valentia i revelar-se contra els que ens oprimeixen en tots els aspectes de la vida.
    Em sembla que no es justificació dir que el mità no hi pot fer res perquè està en mans de les distribuidores. Pot ser que aquesta sigui la realitat però l’hauríeu de canviar, no?
    Salut

  • Enric Xicoy i Comas

    29/11/2010 10:50

    Bon dia Lluís! Gràcies de nou pel teu comentari i per anar-me seguint arreu a on vaig. Com ja deus saber, no sóc un treballador del diari sinó un blocaire extern a qui deixen publicar les seves entrades aquí. Per tant, poca cosa puc fer jo per canviar aquesta situació. Et parlo més com a fill de llibreters i quiosquers que sap com les calcen les distribuïdores i que poca cosa han pogut fer, tot i intentar-ho, durant dècades.

  • Tweets that mention El paper del paper – Ara.cat — Topsy.com

    29/11/2010 17:24

    […] This post was mentioned on Twitter by Marc Casanovas, Xavi Prats and Enric Xicoy i Comas, Enric Xicoy i Comas. Enric Xicoy i Comas said: El paper del paper – Ara.cat http://t.co/TpXzqsD via @diariARA […]

  • Antoniu de ca la Ramona

    29/11/2010 19:36

    Trobo que si que hi han alguns digitlas, a banda de vilaweb, que han esdevingut diaris de referencia sense necessitat de sortir en paper. Un exemple el tenim a osona.com, que coneixes prou be. No ho creus? Això, per jugar a la primera divisió penso que cal tenir el suport paper encara.

  • Iliona

    29/11/2010 20:56

    Enric: Per bé que sempre llegiré l’ARA en versió digital (surt a 0.25€ al dia!), m’encanta poder tocar també, de tant en tant, el tacte del paper. I també dóna prestigi pel dia que tot sigui digital, que probablement arribarà.
    M’encanta el terme “INFOXICAT” que has usat! Ho diu tot!
    No et coneixia però t’aniré seguint. Tens molta sort de poder col·laborar aquí!
    Felicitats.

  • Enric Xicoy i Comas

    30/11/2010 7:06

    Antoniu, a això em referia jo, a la primera divisió. Tens raó que hi ha molts digitals que són àmpliament seguits per molts lectors i són de referència. Però els mitjans realment influents, que condicionen les acccions i actituds dels que ens manen, són bàsicament els clàssics de paper.

  • Enric Xicoy i Comas

    30/11/2010 7:10

    Iliona, el Termcat defineix “Infoxicació” com “Excés d’informació que provoca en el receptor una incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la.” En periodisme alguns teòrics ho han adaptat més aviat al concepte d’aquell excés d’informació que arriba als mitjans i que no és elaborada pel propi mitjà.
    Gràcies per la felicitació i és cert que estic molt content de poder col·laborar en aquest projecte.

  • Els orgasmes d’ahir i avui – Ara.cat

    21/03/2011 14:02

    […] més que mil paraules, però una sola paraula ens pot fer malinterpretar la realitat « El paper del paper Necessitem molts M.H. […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús