Arxiu del dijous, 2/12/2010

Necessitem molts M.H.

dijous, 2/12/2010

Ja tenim dos Molt Honorables més a la llsita d’expresidents: Ernest Benach i José Montilla. A hores d’ara, i si no em fallen els números, tenim tres expresidents vius de la Generalitat, Pujol, Maragall i Montilla i tres del Parlament, Barrera, Rigol i Benach. Tots sis són expresidents, però, protocolàriament, se’ls pot seguir enomenant presidents, acompanyat del nom i/o cognom. De fet, continuen mantenint la denominació protocolària de Molt Honorable, així com els diputats Joaquim Nadal, Joan Puigcercós o Felip Puig, per exemple, segueixen sent honorables.

Aquests dies he sentit en tertúlies i he llegit en articles d’opinió que és de covards que els senyors Montilla i Benach no prenguin l’acta de diputat ja que haurien de ser-hi en les verdes i en les madures. Especialment s’ha criticat que seguiran cobrant una bona part del sou que rebien, més elevat que el que tindrien si fossin “simples” diputats. Alguns comentaris, fins i tot, s’atreveixen a qualificar aquesta actitud de “pessetera”.

Doncs què voleu que us digui, crec que aquestes opinions són provincianes. Si ni Benach ni Montilla tenen cap possibilitat de repetir en els seus anteriors càrrecs el que han de fer és abandonar la política activa. I ho han de fer per dignificar el càrrec que han tingut. Un país avançat democràticament és aquell que té un gran respecte per les persones que han estat la màxima autoritat política. I un cop han abandonat aquesta responsabilitat, sigui pel motiu que sigui, exceptuant, és clar, si han comès algun frau o delicte, han de passar a ser un actiu més del país.

No dic que s’han de retirar i viure de renda gràcies els nostres impostos. Això sí que seria denunciable, condemnable i fins i tot motiu per retirar-los la dotació econòmica.  Dic que han de deixar la política activa, però continuar treballant pels interessos de la nació. Com? Doncs hi ha moltes maneres. La més habitual és crear una fundació al servei del poble, ja sigui de caràcter social, econòmic, esportiu, polític, etcètera. I no només això, sinó que l’expresident hauria de trencar les barreres del partidisme i estar al servei dels molt honorables que estiguin al poder i al servei del poble que una vegada el va elegir. Aquesta, per tant, hauria de ser la condició: fer honor, i mai més ben dit i valgui la redundància, al títol honorífic que encara ostenten. Prefereixo que a partir d’ara estiguin al servei de la societat i no a les ordres d’un partit.

Per sort, a Catalunya ja tenim 2 expresidents més. I quants més en tinguem millor, especialment si són joves com Montilla i Benach. Un país amb una bona nòmina d’expresidents que segueixen treballant per al poble és una nació més madura.