Necessitem molts M.H.

Ja tenim dos Molt Honorables més a la llsita d’expresidents: Ernest Benach i José Montilla. A hores d’ara, i si no em fallen els números, tenim tres expresidents vius de la Generalitat, Pujol, Maragall i Montilla i tres del Parlament, Barrera, Rigol i Benach. Tots sis són expresidents, però, protocolàriament, se’ls pot seguir enomenant presidents, acompanyat del nom i/o cognom. De fet, continuen mantenint la denominació protocolària de Molt Honorable, així com els diputats Joaquim Nadal, Joan Puigcercós o Felip Puig, per exemple, segueixen sent honorables.

Aquests dies he sentit en tertúlies i he llegit en articles d’opinió que és de covards que els senyors Montilla i Benach no prenguin l’acta de diputat ja que haurien de ser-hi en les verdes i en les madures. Especialment s’ha criticat que seguiran cobrant una bona part del sou que rebien, més elevat que el que tindrien si fossin “simples” diputats. Alguns comentaris, fins i tot, s’atreveixen a qualificar aquesta actitud de “pessetera”.

Doncs què voleu que us digui, crec que aquestes opinions són provincianes. Si ni Benach ni Montilla tenen cap possibilitat de repetir en els seus anteriors càrrecs el que han de fer és abandonar la política activa. I ho han de fer per dignificar el càrrec que han tingut. Un país avançat democràticament és aquell que té un gran respecte per les persones que han estat la màxima autoritat política. I un cop han abandonat aquesta responsabilitat, sigui pel motiu que sigui, exceptuant, és clar, si han comès algun frau o delicte, han de passar a ser un actiu més del país.

No dic que s’han de retirar i viure de renda gràcies els nostres impostos. Això sí que seria denunciable, condemnable i fins i tot motiu per retirar-los la dotació econòmica.  Dic que han de deixar la política activa, però continuar treballant pels interessos de la nació. Com? Doncs hi ha moltes maneres. La més habitual és crear una fundació al servei del poble, ja sigui de caràcter social, econòmic, esportiu, polític, etcètera. I no només això, sinó que l’expresident hauria de trencar les barreres del partidisme i estar al servei dels molt honorables que estiguin al poder i al servei del poble que una vegada el va elegir. Aquesta, per tant, hauria de ser la condició: fer honor, i mai més ben dit i valgui la redundància, al títol honorífic que encara ostenten. Prefereixo que a partir d’ara estiguin al servei de la societat i no a les ordres d’un partit.

Per sort, a Catalunya ja tenim 2 expresidents més. I quants més en tinguem millor, especialment si són joves com Montilla i Benach. Un país amb una bona nòmina d’expresidents que segueixen treballant per al poble és una nació més madura.

7 comentaris

  • Tweets that mention Necessitem molts M.H. – Ara.cat — Topsy.com

    02/12/2010 2:00

    […] This post was mentioned on Twitter by emartinborregon, Enric Xicoy i Comas. Enric Xicoy i Comas said: Necessitem molts M.H. – Ara.cat http://t.co/5u7gAe8 via @diariARA #emparaulant […]

  • Sinera

    02/12/2010 8:59

    Això que dius, Enric, no m’agrada pas gaire: “Un país avançat democràticament és aquell que té un gran respecte per les persones que han estat la màxima autoritat política…” Jo penso que el respecte no va amb el títol sinó en la feina feta pel país…
    En cap moment, al meu entendre, ha posat Catalunya per davant del seu sucursalisme del PSOE.
    Segons la teva teoria: hem de sentir respecte també per l’Aznar?
    No ho veig pas clar!

  • Enric Xicoy i Comas

    02/12/2010 10:46

    Sinera,
    podem discrepar de la política feta pels polítics que ens han governat, per suposat. I crec que sobretot s’ha de fer mentre governen. Però crec que quan deixen el càrrec se’ls ha de respectar si, tal com dic, fan un servei al país sense partidismes.
    Pel que fa Aznar, com a González, no els considero els meus presidents perquè, almenys jo, no em considero espanyol.

  • Lluís Sabatés i Padrós

    02/12/2010 16:27

    Aquesta vegada, al meu entendre l’has clavat, Enric. Opinions com aquestes fan un gran bé al país, encara que pel que veig hi ha persones com Sinera que encara no ho tenen del tot clar: primer critíquen el sucursalimse del M.H. Montilla i després es senten l’Aznar com a president.!!!!!! Repeteixo, felicitats per l’article!

  • Enric Xicoy i Comas

    04/12/2010 11:04

    Lluís, moltes gràcies de nou! Ja saps la ganes que tenim uns quants de poder ser un país normal, com qualsevol altre del nostre entorn més proper.

  • Jordi Forners i Puig

    05/12/2010 10:53

    Totalment en desacord, Enric. El Parlament de Catalunya és una cambra on hi ha 135 diputats; tots 135 són diputats. Un d’ells, és elegit President de la Generalitat; un altre, és elegit President del Parlament.
    I la senyora Democràcia té aquell do o virtut de la rotació, de tal manera que el senyor diputat que ha estat escollit fa quatre anys per ésser President de la Generalitat o per ésser President del Parlament, doncs ara -en el cas que es torni a presentar- el seu partit no treu la majoria suficient per a poder revalidar aquests càrrecs. La qual cosa NO JUSTIFICA, EN ABSOLUT, la renúncia a l’escó. Una altra cosa ben diferent és que haguessin optat per a no estar a la candidatura; això sí que hagués estat molt respectable…
    En fi… que amb molt d’orgull un ex Molt Honorable es pot asseure als escons dels Honorables i des d’allà fer un gran servei al país, sense que això tingui -en absolut!!- cap regust a degradació ni a res que s’hi assembli. Al contrari, si hom ha estat en una llista, ha de ser coherent i conseqüent fins a l’últim moment, recollir la seva acta de diputat i defensar els interessos dels seus electors en consonància amb allò que els hi ha promès durant la campanya; i no defraudar-los abandonant el vaixell…
    Dispensa’m Enric, però crec que la democràcia, a part de la llibertat, també implica coherència i conseqüència.
    El teu raonament, si el traslladessim a molts àmbits de la vida real (Ajuntaments, empreses, associacions…) cauria pel seu propi pes… Si l’alcalde d’una població no és reelegit, estaria bé que dimitís?
    El President del Consell d’Administració d’una empresa, a l’abandonar el càrrec, no pot romandre al Consell?

  • Tàcit

    05/12/2010 14:05

    Estem d’acord en allò que dius al tercer paràgraf: és provincià. Creiem que s’ha d’aprofitar el talent dels magistrats. El problema és quan el nom no fa la cosa.i no em refereixo a De Gaulle, Mitterrand, Adenauer o Pavel.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús