Arxiu del dijous, 9/12/2010

Primera masegada de Mas

dijous, 9/12/2010

Els mitjans de comunicació, especialment la premsa, és especialista en posArtur-Mas-durant-roda-premsa_ARAIMA20101203_0110_18.jpgar nom a esdeveniments que no en tenen, però que ens són molt útils per definir aquella acció o declaració. Vaja, això que jo en dic (gràcies al mestre Lluís Duch) emparaular la realitat. Aquestes expressions són molt útils als periodistes perquè així s’estalvien haver de contextualitzar aquella acció cada vegada.

Per exemple, en esports, durant un temps, es va posar de moda l’emparaulament “villarato” que servia per definir el suposat favoritisme del president de la Real Federación Española de Fútbol, Ángel María Villar, envers el Futbol Club Barcelona. Així després de cada partit en què, segons la premsa madrilenya esportiva, el Barça havia estat afavorit pels àrbitres la culpa era del “villarato”. ¿I què responien des de la premsa catalana? Doncs que això era una invenció de la “brunete mediàtica” espanyola, una manera d’emparaular els mitjans espanyolistes anticatalanistes i antibasquistes que, si no vaig equivocat, es va inventar Xabier Arzalluz.

En política, com en els esports, és un camp adobat per a emparaular aquestes accions o esdeveniments. D’exemples n’hi ha múltiples, però avui em voldria fixar en aquells que tenen a veure amb les accions dels presidents de la Generalitat i que se solen utilitzar per fer certa mofa. Jordi Pujol, quan era president, no en tenia cap referida a les seves accions, però sí que n’ha tingut per definir aquells qui actuen com ell: pujolejar. Pel que fa a Maragall, té la més coneguda i extesa, referida, aquesta sí, a la seva manera d’actuar: maragallada. Una maragallada era allò que deia o feia Maragall aparentment sense que s’ho hagués rumiat gaire i de conseqüències incalculables. Aquesta expressió ja s’utilitzava quan era alcalde i també ha estat útil per definir les accions del seu germà. Pel que fa a José Montilla, l’emparaulament que sovint s’utilitza no és tant, que també, per definir les seves accions com l’idioma que parla, el montillesc.

I ara tindrem un nou president a qui, segur, també l’hi haurem d’encolomar algun emparaulament que ens sigui útil per definir les seves accions controvertides. Diria que els mitjans encara no n’han encunyat cap, així que m’atreveixo a proposar-ne un. ¿Què ús sembla “Masegada”? Crec que està bé perquè masegar vol dir, segons els GDLC “sometre a pressions, fregadissos, batzegades, etc.” i, per tant, aplicada al nou President de la Generalitat, pot servir per dir “acció d’Artur Mas que deixa descol·locats i masegats als seus contrincants i/o afins”.

Per dur-ho al cas pràctic, què us sembla si hi posem un exemple. Artur Mas ha fet avui al matí, en un programa líder d’una ràdio pública catalana (una manera que tenen a la competència de dir el Matí de Catalunya Ràdio), la seva primera masegada fins i tot abans de ser investit president. Mas ha afirmat que el seu govern només tindrà un Conseller en cap si aquest càrrec l’accepta Josep Antoni Duran i LLeida. ¿I per què és una masegada aquesta afirmació? Doncs perquè es va passar la campanya dient que faria el govern dels millors, sense partidismes, i fins i tot va arribar a afirmar que si calia faria conseller un socialista si aquest era el millor que trobava pel càrrec. En canvi, a l’hora de la veritat, ¿resulta que a Catalunya només hi ha una persona que estigui capacitada per ocupar el càrrec de Conseller en cap? Fins i tot diria que molta gent, especialment entre molts votants de CiU, sobretot els militants de CDC, creuen que hi ha persones més preparades.

Una de dues, o es té Conseller en cap o no es té Conseller en cap, però supeditar el càrrec a la resposta del senyor Duran i Lleida demostra una actitud clarament partidista. Si realment Mas fos conseqüent hauria de dir: “tindré un Conseller en cap i vull que sigui en Duran perquè crec que és el millor. Ara, si ell no accepta el càrrec en buscaré un altre que serà el segon millor Conseller en cap que podria tenir Catalunya”.

Aquesta, per tant, podria passar a la història com la primera masegada de Mas, sempre que els mitjans acabin acceptant aquest emparaulament per definir les accions del que aviat serà el 129è President de Catalunya. Li hauré de demanar què li sembla la proposta al company de pàgines digitals i responsable de Llengua i Defensor del lector d’aquest diari, Albert Pla Nualart.