La marató de cada diumenge

marato+2010.jpgDiumenge passat els quiosquers de Catalunya van vendre el disc de la Marató 2010. Per cert, de totes les cançons em quedo amb “misatxa eng  l’ampoia” dels Mojinos. I, com cada any, als llibreters els va tocar el rebre. Les distribuïdores van repartir els CD que tenien com els va donar la gana. O com van poder. Tan és que dies abans els quiosquers sabessin quants exemplars del CD tenien reservats, al final els números no quadraven per enlloc.

Així és que si tu anaves a la teva llibreria o quiosc habitual de cada diumenge una mica tard, posem a les 11h., et trobaves que jo no quedaven CD, fins i tot si abans els havies reservat. Amb una mica de sort, sí que t’havien pogut reservar el diari perquè n’havien enviat molts més que CD. I encara amb molta més sort et deien: “l’ARA sí que te l’hem pogut guardar, però t’hauràs d’emportar el CD d’El Mundo Deportivo perquè encara ens en queda algun”. I ja veus el client responent: “i així per què collons serveix reservar el diari?”. Doncs, la veritat, de poca cosa. ¿No hauria estat més lògic que el CD es pogués comprar durant una setmana i que s’anés ampliant l’oferta en funció de la demanda? Estic convençut que en lloc de mig milió d’euros s’hauria pogut recaptar el doble. Perquè ¿aquest és l’objectiu de la Marató, oi?

El més trist és que aquesta escena es repeteix cada cap de setmana, especialment els diumenges, a milers de punts de venda de diaris de Catalunya. Des que les empreses editores van començar a fer promocions per finançar els seus mitjans deficitaris i fer augmentar les estadístiques de l’OJD, això ha estat un no parar. Els diaris fa temps que van acompanyats de tot tipus de productes. Al principi eren de caire cultural, com ara llibres, discs, revistes o documentals. Però en aquests moments l’èxit el tenen els estris de cuina, convertint els quioscos del país en una competència deslleial de les ferreteries inundant, literalment, les rebotigues de tota mena d’objectes voluminosos.

De poc serveix que setmana rere setmana els llibreters es queixin a les distribuïdores. I no per reclamar que els diaris es deixin de collonades, aquesta és una batalla que ja donen per perduda i, a més, es consolen pensant que almenys augmenten les vendes. Sinó que es queixen de la mala organització a l’hora de planificar la distribució d’aquests productes.

És per això que, posats a fer, i veient l’alta demanda d’aquests productes estrafolaris (hi ha clients que ni tan sols s’emporten el diari), m’atreveixo a fer un suggeriment al diari ARA. Quan les vendes comencin a baixar, perquè, déu no ho vulgui, però és de preveure que després del boom inicial això passarà, apunteu-vos a les promocions. Crec que la propera moda serà la del menjar preparat. És el que ens falta per veure. Jo començaria pels pollastres a l’ast. Per 5€ més els clients es podrien emportar sota el braç el diari i el dinar. Estic convençut que seria un èxit rotund. ¿Heu vist les cues que es fan davant les rostisseries cada diumenge? Segur que si els clients entren a la llibreria i senten aquella oloreta, la mateixa que després de comprar a la rostidoria no et treus de la roba en tot el dia, s’emporten el diari segur. I als quiosquers, acostumats a que cada diumenge els muntin un pollastre, ja no els vindrà d’aquí.

3 comentaris

  • Tweets that mention La marató de cada diumenge – Ara.cat — Topsy.com

    14/12/2010 10:33

    […] This post was mentioned on Twitter by Joan Ayats, Enric Xicoy i Comas. Enric Xicoy i Comas said: La marató de cada diumenge – Ara.cat http://t.co/kiBFM36 via @diariARA #emparaulant […]

  • Marisa Ronchera

    15/12/2010 20:13

    Tinc un quiosc, estic d’acord amb el que dius, amb el meu germà fem broma dien que al final vendrem un cotxe de debó a peces “i aquesta setmana amb la cartilla i 150,95 la roda dreta devantera” ….pero si us plau no ens feu retallar cupons, es patetic tenir que retallar cuponets els diumenges que es quan mes feina tenim.

  • Esteve

    17/12/2010 12:42

    De fet i ja que parles del que hauria estat més lògic: no hauria estat més racional distribuir el CD en botigues de discos i portals de descàrrega online? No seria més coherent que les olles les venguessin els comerços especialitzats en la distribució d’articles d’ús domèstic? No seria més raonable que els diaris miressin d’aprendre a fer bé el seu ofici i guanyar-se el pa amb la seva feina sense perjudicar a d’altres sectors? No seria més conseqüent que els diaris que per una banda signen discursos en defensa de l’esforç i l’especialització i aplaudeixen el rigor en el treball dels altres s’abstinguessin, per l’altra banda, de lucrar-se amb accions comercials que no son pròpies del seu ofici i que perjudiquen a tants empresaris? Ah!, sí… la doble moral, sempre a l’ordre del dia. En això tampoc no som tant diferents.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús