La forja d’un president

¿Et puc fer una pregunta? ¿Com te n’has assabentat que Artur Mas és el nou President de la Generalitat de Catalunya? La resposta majoritària suposo que deu ser: “pels mitjans de comunicació”. Efectivament, tots nosaltres som conscients dels fets de l’actualitat gràcies als mitjans. Només uns pocs privilegiats, els protagonistes i alguns periodistes, poden ser testimonis directe d’esdeveniments com l’investidura d’un president.

Així és com es configura la nostra noció d’actualitat. Les ràdios, teles i diaris ajuden a configurar allò que els teòrics de la comunicació en diuen l’agenda setting (els temes dels quals parlem). Per tant, ens diuen sobre què hem de pensar.

Però els mèdia, a part de dir-nos sobre què hem de pensar, també pretenen dir-nos què hem de pensar. O sigui, influir en la mirada que acabarem tenint de l’actualitat. D’això se’n diu tematitzar. I ara és un moment important per tal d’acabar de configurar la idea que tindrem d’Artur Mas com a president. Un dels grans èxits de la premsa els últims anys ha estat que la societat acabés tenint una idea clara del que havia estat el Govern de la Generalitat: “el tripartit” en lloc de “Govern d’Entesa” que proclamaven els seus promotors.

Només cal llegir els diaris per veure com la forja del nou president per part dels mitjans ha estat molt diferent a la de José Montilla. De tots els diaris, però, destaca especialment el tractament que n’ha fet La Vanguardia. Aquest diari ja va ser un dels principals responsables de potenciar la mala imatge de l’anterior govern. Per tant, ha estat un dels artífexs de l’actual retrat d’Artur Mas. Una imatge que es podria resumir amb aquesta idea: “les coses, per fi, al seu lloc”. Repasseu l’hemeroteca de la campanya, o els dies posteriors a les eleccions, i podreu veure tot això que dic. Fixeu-vos especialment en les pàgines “íntimes” que han dedicat al 129è president i en els peus de foto, la majoria firmades per Pedro Madueño, un dels millors retratistes del país.

Només el temps ens dirà, amb la interpretació dels mitjans, si l’actual imatge d’Artur Mas es desinflarà com les de José Luis Rodríguez Zapatero o Barack Obama que, en el seu moment, també van rebre un bon cop de mà per part dels mitjans de comunicació.

(La fotografia està extreta del web d’El País)

PD Aprofito l’ocasió per desitjar als lectors de l’ARA, en general, i als d’aquest blog, en concret, un Bon Nadal i una Bona entrada a l’any 11 amb aquest vídeo:

[youtube GyH7ZK62ZsU]

8 comentaris

  • Josefa Morón

    24/12/2010 19:48

    M’agrada l’article. A lLa Nadala li sobra el cantant.

  • Dessmond

    24/12/2010 20:05

    No tot és cosa dels mitjans de comunicació, que d’altra banda, ha tingut sempre contents als socialistes. Bona part de la desfesta l’han conreat ells mateixos. No cal cercar masses peus al moix.

  • Dani

    25/12/2010 1:34

    Bon article. Estic d’acord, el govern anterior ha comès errors propis (la sensació de desordre, per exemple) però la majoria de mitjans han exagerat aquests errors i n’han creat d’altres, tapant el que s’ha fet bé com l’impuls en polítiques socials. La culpa parcial és el biaix de centre-dreta dels mitjans públics (p.e. tertulians Matí TV3) i privats (LV)

  • carles fabrego

    25/12/2010 20:07

    Voleu dir que en general no tenim una fixació massa gran amb el “temible compte de Godó”? El que fa LV és exactament el mateix que fan TOTS els altres diaris: informar, tot procurant influir en la opinió. No ho recordo, però em jugaria un pèsol a que Periodico i Pais van jugar fort per crear una opinió positiva del “govern d’entesa” ara fa 7 anys, que malgrat tot de seguida es va convertir en el tripartit.

  • Albert Senyer Colomer

    26/12/2010 22:58

    El tripartit, repartit, govern d’entesa, o com li vulgueu dir li ha posat molt fàcil a La Vang.
    I totalment d’acord amb en Carles, ara El Periódico farà el mateix amb els convergents. No sé de què ens extranyem.

  • Enric Xicoy i Comas

    27/12/2010 20:29

    Albert (ben retrobat) i Carles. No puc estar més d’acord amb vosaltres. De fet, en el meu blog “Ges Avall”, ja he dit coses semblants a les que dieu. Al seu moment ja vaig explicar el paper que tenia El Periódico a l’hora de jutjar el tripartit. No crec que L.V. sigui el papus. Senzillament exposo que, en aquest cas, i des de fa 7 anys, aposta fort per Mas. Per cert, i parlant d’El Periódico, avui mateix, dia 27, li dedica també unes quantes pàgines íntimes. Senyal que fins i tot el Grupo Zeta, crec, desitjava aquest canvi.

  • Albert Senyer Colomer

    29/12/2010 23:17

    Enric (ben retrobat, igualment), vaig veure la portada d’en Mas a la dutxa al Periodico, però desconeixia el possible desig de Can Zeta en un canvi de govern,,, La veritat és que no llegeixo mai el periódico.
    Parlant de fílies i fòbies dels mitjans privats cap a la classe política, què en penses dels menysteniment informatiu cap a S.C.I. (tan abans com després de les eleccions)? Vols dir que respon estrictament i proporcionalment a la seva representació parlamentaria?

  • Enric Xicoy i Comas

    30/12/2010 15:16

    Albert, els mitjans privats, en teoria, no es mouen per quotes electorals, com sí estan obligats els públics. Per tant, SI ha aparegut molt a l’Avui, per exemple, i molt poc a La Vanguardia. En aquest cas és lògic ja que allà li tenen molta mania a en Laporta. Ara, tpt depèn de com es comportin dins el Parlament. Esperem jutjar la seva política parlamentària i després podrem dir si tenen el tractament que es mereixen, no?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús