El millor diari de l’any

El d’avui és un dels diaris que més m’agrada, per no dir el que més, de tot l’any. És aquell exemplar que es va publicar ahir, últim dia de l’any, i que es va escriure el dia 30. I m’agrada perquè està bé que tres vegades a l’any, per Sant Esteve, el divendres Sant i Cap d’Any, no m’hagi de preocupar per anar a buscar el diari. A més, sol ser un exemplar molt treballat, de balanç de l’any que s’acaba i de pronòstics pel que comença, i realment necessites dos dies per llegir-lo.

També m’agrada perquè és un dels tres dies de l’any en què els llibreters i quiosquers poden descansar. Només aquells qui tenen algun negoci vinculat amb la premsa saben què significa haver d’obrir 362 dies a l’any a partir de les 8h., o abans, del matí.

Precisament el dia 30, el dia que s’escrivia el diari d’avui, vaig entrar tard a la meva llibreria de referència, eren les 12h. tocades, i vaig veure que només quedava un diari (si excloc els esportius i algun espanyolista). Era un ARA. El noi que anava davant meu se’l va quedar. Vaig pensar “millor que se’l quedi ell, jo ja l’he llegit a l’iPad i, a més, encara no he rebut els tiquets de la subscripció”. El client s’acosta a la propiterària de la llibreria i, de lluny, vaig sentir aquesta conversa:

– Només et queda l’ARA?

– Sí. Aquests dies de festes sembla que corre més gent per Torelló i s’acaben molt aviat. Però si en demanem més quan ens els portin llavors ja no els vendrem.

– I què tal l’ARA, es ven?

– La veritat és que sí. De moment ens n’envien molts i es venen tots.

– I t’agrada?

– A mi sí!

– Doncs a mi no sé… No m’acaba de convèncer. Trobo que té molta opinió, però hi trobo a faltar notícies.

– Bé, això és el que busquen. És un diari més d’anàlisi i reflexió i per això hi ha molta opinió.

– Sí, però sembla que si no et compres un altre diari no tens tota la informació. No sé si funcionarà.

– Però per crear un nou diari ple de notícies ja tens els altres. A més, si vols tenir les notícies ja les pots llegir per internet o a la ràdio te les repeteixen cada hora. Potser sí que costarà, però la seva aposta és clara.

– Sí, també tens raó. Vinga, adéu i Bon Any.

– Bon any!

Amb converses com aquesta encara valoro més la feina que fan els llibreters i quiosquers i per això que me n’alegro que en dies com avui puguin dormir fins tard.

4 comentaris

  • Pau Torres

    04/01/2011 10:08

    La conversa client-llibretera em costa de creure, però és que el text és molt i molt pobre, de nivell d’ESO. Doctor en periodisme? haha…

  • Enric Xicoy i Comas

    04/01/2011 15:07

    Pau, gràcies per escriure el comentari. La conversa és real, tinc noms i cognoms. Pel que fa a l’escriptura, ja tinc un nou repte per a aquest 2011.

  • Pau Torres

    05/01/2011 9:29

    Doncs la llibretera es mereix una condecoració, ni deuen quedar poques així.

  • Oriol Jordan

    05/01/2011 17:14

    El llenguatge “elitista”, per anomenar-lo d’alguna manera, avui en dia no ven. Vull dir que explicar aquesta mateixa conversa informal amb un llenguatge “científic” donaria una imatge de pedanteria i, a més no s’ho llegiria ningú.
    Cada registre lingüístic té el seu lloc, i el seu moment.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús