Arxiu del diumenge, 9/01/2011

Ja han arribat als 40

diumenge, 9/01/2011

ara40.jpgEl diari d’avui 8 de gener de l’ARA és el que fa 40. Per tant, amb aquest exemplar hi deu haver alguns lectors a qui se’ls acaba aquella subscripció promocional del llançament del diari de 40 números per 40€. En una presentació a Vic en Carles Capadevila ens deia que aquesta acabava el dia de Reis, però es va oblidar de descomptar els dos números que no van sortir els dies 26 de desembre i 1 de gener. També ens va dir que els donéssim confiança fins aquest dia. Per tant, avui és un bon dia per fer balanç. Doncs fem-lo.

Si comencem analitzant els factors positius, el primer és que el diari no ha defraudat les expectatives periodístiques creades. És allò que pretenia ser. O sigui, un diari que es volia diferenciar dels altres per anar un pas per endavant en l’actualitat. Des de l’ARA estan sent capaços d’anar per davant amb molts temes i, fins i tot, tenir exclusives en d’altres tan seguits com la constitució del nou govern. S’ha convertit, en només 40 dies, en el diari de referència per molts catalans, i això és difícil amb tant poc temps. És cert que ha ocupat un espai mediàtic que s’havia quedat orfe.

Una de les coses que han criticat del nou diari és precisament un dels seus objectius: prioritzar l’anàlisi i la reflexió per davant de la simple transcipció de dades dels fets del dia abans. Alguns lectors diuen que per estar del tot informat els cal un altre diari. I en part és veritat per aquells qui només s’informen a través de la premsa. Però, cada vegada més, molta gent s’informa de les notícies d’última hora a través d’internet o per la ràdio. Per tant, la crítica és, al mateix temps, un elogi.

Sí que és veritat que se li ha criticat el tractament d’alguns temes, com el crims d’Olot, i crec que en part amb raó, però també és cert que des de comarques se sol tenir la pell molt fina i s’és molt exigent quan es coneix de prop la informació. També alguns diuen, i crec que és cert, que és millorable la quantitat d’informació internacional i local que es dóna.

Pel que fa al disseny, no és fàcil acostumar-se a un nou format, i més quan no segueix els esquemes als quals estem habituats amb altres diaris. Però, personalment, el trobo molt atractiu. Tot i això, alguns textos queden excessivament atapeïts. L’espai entre paraules, a vegades, és gairebé el mateix que l’espai entre lletres i això dificulta la lectura. L’altre dia vaig sentir una altra conversa al quiosc en què una dona que recollia els diaris del Casal de la Gent Gran comentava que han canviat l’ARA per l’Avui, però que no els agrada gens. I vaig pensar “no és un diari per a gent molt gran, ni pels continguts ni pel disseny”.

Un altre aspecte destacat de l’ARA és que s’ha fet també un lloc a les xarxes socials. Al twitter hi trobem totes les notícies d’última hora i també molts redactors que hi escriuen. M’agrada llegir al paper els twitters o textos de Facebook citats, però potser estaria bé variar una mica més d’autors d’aquestes piulades. Tot i així, crec que la seva web necessita algunes millores. Té un format un pèl clàssic, entenent com a clàssic aquells webs de diaris en paper que els ha costat adaptar-se a la xarxa. No hi entenc gaire jo en formats web, però em sembla que altres mitjans online ho tenen millor resolt. Això sí, com a blogger del diari em sento molt ben acompanyat sempre que tinc dubtes logístics i agraeixo el seguiment i comentaris que em fan.

En aquest sentit, trobo molt deficient el servei que s’ofereix a través de l’iPad, per exemple. És l’antítesi del que ha de ser un diari online ja que només s’ofereix l’oportunitat de llegir el pdf del paper. Aquesta opció, per suposat, és molt atractiva per no haver de tenir l’exemplar imprès, però s’hauria de complementar amb un diari 2.0 en què es puguessin veure vídeos, comentar artícles, enllaçar pàgines, linkar a altres llocs, etcètera. Tot i que té un disseny molt lamentable, és molt millor l’aplicació de La Vanguardia.

Pel que fa a l’opinió, la veritat és que n’hi ha moltíssima, tant al paper com al web. Però potser tinc la sensació que en l’edició impresa és menys variada, menys plural, que en d’altres mitjans. Sobretot aquella que fa referència a la política. Tot i que es tracta d’alguns dels millors opinadors del país i, al mateix temps, dels que tenen la veu més lliure. També diria que en paper hi ha poca incorporació de veus noves que no hàgim llegit abans en d’altres diaris. Però n’hi ha, de veus noves, i algunes molt joves i això és d’agrair.

Sobre la línia editorial, no m’atreveixo a jutjar-la perquè crec que ha passat encara poc temps, però mentre que agraeixo que el director parli de temes més mundans trobo a faltar que l’editorial sigui més extens o que n’hi hagi més d’un.

Sobre els suplements, que van encartats el dissabte i diumenge, i que no es poden vendre a part (tot i que en algunes publicitats pugui semblar que sí), m’agraden molt els de dissabte i no tant el Time Out. Sóc bastant fan dels de “Criatures” i “Emprenedors” ja que realment són suplements innovadors. En canvi, em costa bastant el Time Out. Crec que és un suplement que tot i que ha canviat el “Barcelona” per “Cultura” segueix sent un diari molt pensat per la gent de la capital. A més, del Time Out no m’ha convençut mai gaire el disseny.

Personalment, hi ha altres aspectes que no m’acaben de convèncer. Alguns són més de costum de lectura d’altres mitjans. Per exemple, hi trobo a faltar un columnista semblant a Quim Monzó que m’escrigui cada dia amb una varietat temàtica com la seva. O, per posar un altre aspecte més anecdòtic, trobo a faltar una pàgina més complerta que m’expliqui la programació del dia de la televisió.

I deixo pel final la crítica més dura per un aspecte més logístic, per dir-ho d’alguna manera. Especialment decebut em sento per com està gestionat tot allò que té a veure amb la subscripció. Conec molts casos de gent a qui els ha costat molt rebre els vals, entre els quals un servidor. I en el meu cas fins i tot em sento enganyat pel que considero una publicitat enganyosa ja que em vaig subscriure a la promoció de l’iPad convençut que era per a tots els dies de l’any quan només era de cap de setmana. No voldria extendre’m sobre aquest tema perquè és una qüestió personal, però agraeixo que des del mitjà n’hagin donat una resposta oficial, tot i que no m’hagin convençut. Sigui com sigui, crec, sincerament, que sobre aquest tema necessiten millorar moltíssim. També caldria millorar alguns aspectes relacionats amb la distribució, però aquest tema crec que no està del tot a les mans dels autors del diari.

Bé, aquesta és la meva opinió sobre aquests 40 dies de l’ARA. I hi ha moltes més coses que m’agradaria dir, i segur que hi ha moltes opinions en sentit contrari a les que exposo en aquest text. Però, per avui, i per a aquests 40 primer exemplars, crec que ja és suficient i més tenint en compte que 40 números són molt pocs i que hi ha moltes coses que els mateixos responsables del diari són conscients que han de canviar i millorar.