La conya marinera

Imaginem-nos que Fulanito truca una dia a Menganito, presentador d’un programa de ràdio d’humor que s’emet als migdies, fent-se passar per un vell amic d’universitat. Fulanito el trucar per donar-li ànims després d’assabentar-se que li havien censurat una trucada que havia fet en directe al regent del Reino de España. La conversa gira al voltant de les classes d’ètica de la universitat, i tal i Pasqual. En un moment de la conversa, quan Menganito ja està convençut que Fulanito és aquell vell amic de la universitat que fa anys que no veu, comencen a parlar de la direcció de la seva emissora. La cosa s’anima. I Fulanito li comença a demanar si el director l’ha cridat mai al despatx per renyar-lo per algun programa i Menganito, el presentador, li diu que sí i acaba renegant del director, de l’emissora i de la mare que els va parir a tots plegats. Finalment, Fulanito i Menganito s’acomiaden.

L’endemà, Fulanito, que presenta un programa matinal en un emissora musical i que en realitat no coneix de res a Menganito, emet fragments d’aquella conversa privada. I tots els membres del programa es pixen de riure en directe “ji, ji, ji, ja, ja, ja” (ho escric amb “j” perquè l’emissora és de Barcelona i a Barcelona molta gent riu amb la “j”). Menganito, quan se n’assabenta, truca emprenyadíssim a Fulanito i li diu que això no es fa, que no es poden gravar converses privades fent-se passar per un altre amb la intenció de treure-li una opinió contrària als seus superiors ja que això no té res a veure amb la llibertat d’expressió. Insisteix que aquesta actitud és èticament reprobable i que s’està plantejant denunciar-los per posar-se en la seva intimitat i emetre aquell fragment de la conversa sense el seu consentiment.

I ara imagineu-vos que tot això que he explicat fins ara és fals. Que en realitat Fulanito no ha trucat mai a Menganito i que no s’ha emès cap conversa. Però, en canvi, imaginem-nos, posem per cas, que un membre del programa d’humor de Menganito un dia truca a una jove periodista que acaba de sortir de la universitat i que treballa a la mateixa emissora. I suposem que li gasten una broma semblant a la que li fa Fulanito a Menganito, tot i que no acaba parlant malament del seu cap, i que l’emeten per antena sense el consentiment de la noia. I ara imagineu-vos que això últim que explico és cert i que no m’ho invento.

5 comentaris

  • Xavier Armengol

    19/01/2011 10:49

    Buff, tot això és molt confús…

  • Assumpció Vaquer Solà

    19/01/2011 14:03

    Sembla mentida, el currículum que té l’Enric Xicoy, que fa pensar en una persona molt preparada, i la seva poca hailitat expressiva. Tal com ha comentat un altre lector, “bff, tot això és molt confús…” Mal redactat, carregat de repeticions (d’idees i de mots), de castellanismes… Quina llàstima!

  • Tweets that mention La conya marinera – Ara.cat — Topsy.com

    19/01/2011 14:04

    […] This post was mentioned on Twitter by Quim Bonet and Oriol Rodriguez, Enric Xicoy i Comas. Enric Xicoy i Comas said: La conya marinera – Ara.cat http://t.co/e0ICWIr via @diariARA […]

  • Xavier Armengol

    20/01/2011 10:13

    Que consti que vaig dir-ho amb ironia, fent referència a determinat programa de radio (del que vaig entendre que es parlava) i no pas de l’estil d’escriptura de l’article en si!

  • Pujol A

    24/01/2011 16:04

    Aquest Enric Xicoy es deu haver especialitzat en anàlisi mediàtica, i no pas anàlisi mediàtic… en feu de molt gruixudes….!!! els que escriuen aquí tenen el nivell C com a mínim?????

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús