No és manipulació, és genètica

Certa cua ha portat el retoc que els dos diaris de més difusió d’Espanya han fet d’un suposat fora de joc del Barça. Ja sabeu de què parlo. Aquesta vegada la cosa, per dir-ho amb una paraula que engloba moltes opcions definidores, sembla que ha tingut molta repercussió. Potser perquè el director d’un d’aquests diaris s’ha dedicat a demanar perdó argumentant que es tractava d’un error. O sigui, ha estat notícia perquè han rectificat. Aquest és l’únic canvi substancial respecte les altres vegades.

Exacte! Les altres vegades. I és que, si no arriba a ser per la rectificació, no sé perquè ens n’hauríem de sorprendre. Només cal mirar l’APM? cada dimarts per adonar-nos que l’atac constant a tot allò que fem des de Catalunya és el pa de cada dia, doneu-nos senyor. La setmana passada ja vam tenir un altre exemple de lucidesa hispana. I així podríem anar tirant enrere, setmana rere setmana, fins arribar, per exemple, al tan enyorat 23F de fa 30 anys.

És per aquest motiu, per la constància, la periodicitat, la normalitat, l’agressivitat i la repetició de l’atac, que jo no m’atreveixo a qualificar-ho ni tan sols de manipulació. Perquè sigui manipulació cal que hi hagi (mala) intencionalitat, subrepció, distorsió premeditada de la realitat. Però estic convençut que no ho fan amb aquest voluntat manipuladora. No. A hores d’ara, després de tantes dècades de persecució, estic segur que ho fan de tot cor, convençuts d’estar actuant correctament. Que la seva és una actitud èticament irreprotxable. Que actuen a partir d’una convicció moral universal dictada per un instint genèticament inalterable.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús