Això no és normal

8EKG.jpg Aquest dilluns, l’últim dia de febrer del 2011, Vic va ser l’escenari de la primera presentació de la versió traduïda al català de La Vanguardia. Va ser un acte molt interessant i, efectivament, històric, tal i com va afirmar el periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Francesc-Marc Álvaro. Històric perquè per primera vegada, en els 130 anys d’història del rotatiu amb seu a Barcelona, els lectors podran llegir les seves pàgines també en català. El diari se seguirà escrivint majoritàriament en castellà i es traduïrà al català. Ara, també hi haurà alguns textos que els autors actuals escriuran, per separat, en les dues llengües. Però em temo que això serà minoritari i només apte, per suposat, per aquelles plomes que dominen els dos idiomes. De fet, La Vanguardia ja ha publicat alguns dels seus suplements en la nostra llengua i això li ha permès anar cobrant les ajudes que el Govern de Catalunya dóna per promocionar el català.

Alguns ja han escrit que l’únic motiu que ha dut al Conde de Godó a fer aquesta operació és de supervivència. O sigui, que sense l’edició en català el diari tendia a perdre diners i lectors. És probable que sigui cert, no ho sé. Ara, si aquest és el motiu és molt bon senyal. Potser fins i tot millor que si el motiu fos filantròpic ja que demostraria que amb la nostra llengua es pot fer negoci. De fet, l’ARA n’és un exemple i segur que en part és culpable de “l’acceleració” d’una estratègia llargament anunciada.

El professor Álvaro va dir que es resolia una anomalia i, per tant, “per fi fem normal allò que és real”. Coincideixo plenament amb ell, és normal que aquest diari es pugui llegir en català. Però no em negareu que tot plegat no és normal. Portem dècades vivint en una anomalia com a nació, si entenem com a normalitat que un poble es comuniqui amb la seva llengua, la pròpia, i no amb la imposada per una nació que no és la seva. Tot això del bilingüisme oficial no és res més que un intent de genocidi cultural. Una altra cosa, molt diferent, és que un poble se sàpiga expressar en més d’una llengua, com passa en la majoria de països civilitzats del món.

Per tant, per mi el normal seria que tots els mitjans fets des de Catalunya estiguessin escrits (o parlats) exclusivament en català. Això sense excloure, per suposat, que la resta de mitjans internacionals, inclosos els espanyols, també es poguessin comprar o consumir, com es poden comprar o consumir ara el NY Times o Le Figaro.

Així que el pas que ara fa La Vanguardia és un gran pas, és una molt bona notícia. I, claramant, ens acosta cap a una certa normalitat. Per fi podrem llegir alguns dels nostres autors preferits, algunes de les millors plomes del país, en la nostra i la seva llengua. Però, sincerament, distem força de ser un país normal.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús