Dependents de la independència

El Portaveu del Govern i Secretari defoto(5).JPG Presidència, Quico Homs, va explicar el dijous 14 d’abril quina és l’actual política comunicativa de la Generalitat de Catalunya. Ho va fer al nou Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna (per cert, algun mitjà, com ara l’ARA, ja s’han afanyat a destacar que ho va fer en un centre privat).

Homs va voler donar tres idees bàsiques, la primera és que el Govern ha d’explicar la feina que fa. La segona, que sobretot ha de comunicar un relat, una mirada, de país explicant què som i què volem ser. Aquestes dues primeres comunicacions s’han de fer tenint en compte que no es pot ser neutral. El tercer missatge que va voler transmetre és que tot això s’ha de fer amb el suport dels mitjans, especialment els públics que han de ser potents i de qualitat.

De tot plegat, però, jo em quedo amb el concepte del “relat” que el Govern vol construir. Aquest, com el mateix Homs va voler destacar, és el principal objectiu de tot govern. Per ell, el seu relat es basa en una idea clara: Catalunya és una nació i ha d’actuar com a tal, però sense un estat propi que li doni suport.

I aquí és on em va venir al cap la consulta independentista del 10 d’abril, que culminava un procés que havia començat fa un any i mig. La independència de Catalunya ja forma part del nostre relat nacional. El propi Homs no va poder evitar fer-hi referència. Sé que l’actual Secretari de Presidència, i bona part de l’equip més proper a Artur Mas, ell inclòs, saben que el final del seu relat passa inevitablement per aconseguir que Catalunya tingui un Estat propi.

Vulguin, o no, els altres partits polítics i molts mitjans de comunicació, a Catalunya només hi ha un autèntic debat de fons: ens cal o no ser independents? Tots els altres temes deriben d’aquest o hi fan cap. La bel·ligerància demostrada per alguns diaris, ràdios i televisions així ho demostren. Fa uns anys, no fa tants, aquest tema ni tan sols existia. I aquest ha estat el gran èxit de les consultes i, perquè negar-ho, de la persistència d’uns quants que fa temps que intentem posar la independència en el centre del debat. Ara només en falta pujar un esglaó, no cal que us digui quin és, oi?

2 comentaris

  • Albert Senyer Colomer

    15/04/2011 22:04

    Encara no he entès mai perquè CIU no fa el pas endavant que tanta gent esperem. Por? Interessos? …? L’esquizofrènia que mostren és digna d’estudi… Però agradi o no, no podem fer el gran pas cap a la independència sens el partit que suma més vots.

  • Lluís Sabatés i Padrós

    17/04/2011 22:10

    Estan d’acord amb el que dius, vols dir que ERC no hi ha tingut també alguna cosa a veure en posar en la centralitat del país el debat sobre la independència? A mi em sembla que molt.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús