No n’hi ha per tant

Quin escàndol s’ha muntat últimament amb dos casos de presumpta vulneració de la llibertat de premsa. Un, el dels drets de transmissió dels partits de futbol per part de les ràdios. I dos, l’accés al programa d’edició dels informatius de RTVE per part del seu consell d’administració. Voleu dir que n’hi ha per tant?

Per començar, trobo del tot lògic que les emissores de ràdio hagin de pagar per transmetre un partit de futbol. I ho trobo lògic des del moment que cap altre mitjà audiovisual, excepte aquell que n’ha comprat els drets, pot transmetre un partit. Si TV3 ha comprat els drets d’un partit, oi que no acceptem que l’emeti Tele 5, Antena 3 o Televisió de Palau de Plegamans? No permetre transmetre un partit en directe, si no en tens els drets, no és vulnerar cap llibertat de premsa. No, mentre als mitjans se’ls permeti entrar al camp lliurement i puguin informar d’allò que hi passa en els seus blocs informatius. ¿Oi que no es permet als mitjans transmetre altres esdeveniments als quals el públic hi accedeix pagant si no se’n tenen els drets? Tu pots fer la prèvia i la crònica d’un concert d’U2, però no el pots emetre. Aquestes són les regles del joc, ens agradin o no.

Una altra cosa, però, és com s’ha dut la negociació sobre aquesta qüestió entre Mediapro i les emissores. Les emissores tenen raó de queixar-se de les formes i dels preus que els exigeixen. Mediapro ha actuat d’una manera monopolística, amb uns criteris poc lògics i gens raonats. Malgrat el que he dit abans, a més, no es pot ignorar que hi ha una tradició històrica de transmissió de partits per part de les ràdios. La locució d’un partit no és el mateix que l’emissió d’unes imatges. Pensar que la ràdio fa la competència a la televisió, és una mica estúpid. La ràdio és més aviat un complement o una alternativa quan no tens possibilitats de veure el partit. Per tant, si es fa pagar a les emissores que es faci d’una manera raonable.

I tampoc trobo tan escandalosa la petició del consell d’administració de RTVE, amb els vots del PP i CiU, de poder tenir accés a l’iNews, el programa d’edició de textos de l’ens públic. I no ho trobo escandalós perquè no és tan greu mentre els membres d’aquests consells siguin comissaris polítics. El que és un escàndol és que els membres del consell siguin, a la pràctica, càrrecs escollits a dit pels partits. Mentre es permeti que això passi, és del tot normal que aquesta gent vulgui controlar com s’informa. Quina és, sinó, la seva funció? El que seria un atac a la llibertat de premsa seria que intervinguessin en el procés redaccional. O sigui, accedir a l’iNews no és el mateix que poder-lo manipular. Aquests programes es poden configurar perquè siguin només de consulta.

Insisteixo, aquests dos casos no són tan escandalosos perquè tenen l’empara legal i segueixen la lògica político-empresarial que tots plegats hem alimentat. Potser no són legítims, però són legals. Digueu-me conformista, però arriba un moment que cansa tant lluitar contra tantes injustícies que ja no t’escandalitzen i només et vénen ganes de seure el sofà, llegir una bona novel·la i desconnectar del circ que ens envolta.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús