El present ja és aquí

L’honorable Joan Manuel Tresserras va publicar el 10 d’octubre una lliçó extraordinària de periodisme en forma d’article en aquest diari. En l’edició impresa i en la prèmium online. El va titular “L’actualitat contra present“. El doctor Tresserras resumia en 806 paraules com els mitjans configuren el concepte d’actualitat. I arribava a la conclusió final que “El periodisme té, ara mateix, reptes immediats de molta envergadura. Com ara posar el bagatge professional i la nova tecnologia disponible al servei d’una més profunda, complexa i completa comprensió del present. Ens cal molta més claror per a tots els àmbits” (frase final que fa referència a un fragment del poema “Ara mateix” de M. M. Pol). O sigui, segons ell, el periodisme focalitza l’atenció, en excés, en un tipus d’informacions deixant obscura una part de la realitat “substancial de la vida col·lectiva”.

Totalment d’acord amb ell. Però amb alguns matisos. Tinc la impressió que, d’un temps ençà, alguns mitjans catalans (dels altres no en tinc prou coneixement) han il·luminat aquestes zones obscures. El mateix ARA, però també La Vanguardia, El Periódico o El Punt Avui han fet un pas endavant en el tractament de l’actualitat. I no només la premsa, sinó també ràdios i televisions com RAC1, Catalunya Ràdio o els canals de TVC han fet un esforç per no deixar-se endur només per aquesta actualitat que Tresserras denomina immediata, excepcional, espectacular i conflictiva. Hi ha, cada vegada més, la presència d’una realitat latent i amagada del nostre dia a dia que sura en aquests mitjans.

No negaré, però, que en alguns casos aquestes notícies acaben tenint, també, un tiny d’excepcionalitat, espectacularitat i/o conflictivitat. Però, probablement, és el peatge que han de pagar aquestes informacions per convertir-les en interessants per al públic. Tampoc podem obviar que, possiblement, la presència d’aquestes informacions són fruit de la situació de crisi actual que està mostrant una nova realitat molt crua i, per tant, noticiable. Finalment, hi pot haver un últim motiu que justifiqui la presència d’aquesta “més profunda, complexa i completa comprensió del present” i és la necessitat dels mitjans de reinventar-se en un context també de crisi mediàtica. O sigui, els diaris, ràdios i televisions han de diferenciar-se entre ells i la millor manera de fer-ho és amb un periodisme més reflexiu, analític i configurador d’una actualitat pròpia i no mimètica.

Finalment, voldria fer una altra reflexió sobre l’article del professor Tresserras. És cert que els criteris noticiosos dels mitjans giren al voltant d’aquests quatre factors: novetat, excepcionalitat, espectacularitat i conflictivitat. Com molt bé sap Tresserras, molt millor que jo, teòrics com Carl Warren o Galtung i Ruge fan una proposta ampliada d’aquests criteris. Però hi ha uns altres factors no tan “professionals” que condicionen què acabarà sent o no notícia. Hi ha també altres teòrics o teories com la del gatekeeper, l’agenda setting o la tematització que ens diuen que l’actualitat es configura per altres factors. Però aquest, potser, seria tema per a un altre article, oi Joan Manuel?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús