Els mitjans continuen la lluita armada

Els mitjans de comunicació són, també, actors de la majoria dels conflictes dels quals informen. Especialment quan parlem de política, sobretot en aquella més propera, els mèdia n’acaben formant part. Els ciutadans ens assabentem dels esdeveniments llegint diaris, escoltant la ràdio, mirant la tele o consultant internet. Per tant, la nostra percepció de la realitat sociopolítica la configurem, en gran part, gràcies al periodisme. És per això que els mitjans són també actors, perquè intervenen en el procés de (no) resolució dels conflictes amb la seva interpretació dels esdeveniments.

Això que acabo d’escriure més amunt és molt genèric. Per suposat, ho hem de relativitzar als diferents conflictes. És més evident en aquells conflictes que són de llarga durada i en què hi ha divisió d’opinions en les línies editorials a l’hora de proposar-ne la solució. Aquest és el cas del conflicte basc.

Els mitjans de comunicació espanyols, bascos i, en part, catalans, han estat clarament actors d’aquesta lluita armada. M’estalvio entrar en el detall sobre quins mitjans s’han posicionat a favor de quins actors, perquè em sembla força evident. Tot i que hi ha molts matisos a fer. Però sí que m’interessa que quedi clar que, durant els últims anys, el mitjans majoritaris no han estat precisament facilitadors de la solució del conflicte, més aviat tot el contrari.

Doncs bé, ara convé que quedi clar que la lluita armada mediàtica no s’ha aturat. En el comunicat del gener deien que feien un “alto al fuego permanente y de carácter general” i feien un “llamamiento a las autoridades de Espanña y Francia para que abandonen para siempre las medidas represivas y a negación de Euskadi”. Amb el que acaba de fer públic diuen que “ETA ha decidido el cese defintivo de su actividada armada” i afegeixen que “el reconocimiento de Euskal Herria y el respeto a la voluntad popular deben prevalecer sobre la imposición”.  La guerra continuarà amb les paraules. Alguns mitjans faran els possibles per mostrar les semblances entre els comunicats anteriors d’ETA i el d’avui, i, per tant, assegurar que ETA i allò que representa encara no han desaparegut. I alguns altres mitjans aprofitaran l’ocasió per donar valor als canvis substancials que hi ha hagut en l’avenç cap a la pau.

L’emparaulament de la realitat, la conjugació dels verbs, la tria de fonts, l’ordre dels esdeveniments, els silencis i les exageracions, les interpretacions valoratives, les fotografies, etcètera, són les armes d’aquesta lluita. Per sort, diria jo. Tot i que hi ha un refrany que diu “en mata més la llengua que l’espasa”, prefereixo, sincerament, que la lluita armada continuï només de manera dialèctica.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús