A Voltas: dues endavant, una enrere

Aquests dies toca comentar l’article “En castellà també, sisplau” de l’amic i company de feina Eduard Voltas publicat a l’ARA el diumenge 26 de febrer. Doncs som-hi. Tal i com evidencio en el títol, crec que l’article de l’Eduard fa dues passes endavant, però una enrere. Ara us n’explico els meus motius.

El primer pas endavant és verbalitzar allò que molts creiem, sabem i també hem verbalitzat moltes vegades. El domini de dues llengües és, sempre, un valor afegit respecte aquells qui només en dominen una. Hi ha nombrosos estudis que demostren la bondat intel·lectual que suposa tenir la capacitat cerebral de saber llegir, escriure i parlar en dos idiomes. Siguin els que siguin.

El segon pas endavant que fa és verbalitzar també allò que molts independentistes catalans creiem, sabem i hem verbalitzat molt sovint. La independència del nostre país no s’ha de construir en contra dels espanyols i l’espanyol, o el castellà. Ser bilingüe en català i castellà, actualment i si som un Estat, ens obre moltes portes. Possiblement més que si dominem l’alemeny o el francès o el xinès. A més, és cert que l’idioma castellà ja forma part de l’ADN, literalment, de molts catalans i, per tant, seria anar contra natura intentar fer-lo desaparèixer en una Catalunya independent. Una altra cosa és explicar com s’ho ha fet el castellà per acabar sent part del nostre ADN, però aquest seria tema d’un altre debat. Qualsevol independentista que pensi el contrari s’equivoca. Fins i tot els més radicals i antiespanyols haurien de saber que dominar la llengua del que consideren “l’enemic” és una virtut i no un defecte. Fins aquí, totalment d’acord amb en Voltas.

Però, en canvi, crec que l’Eduard fa un pas enrere en no fer prou explícit que l’autèntica revolució no és el que ell proposa sinó que seria apostar pel trilingüisme. Ell diu que la seva proposta és un “canvi de paradigma radical per al catalanisme lingüístic de tota la vida”. Potser és un canvi davant d’algunes propostes catalanistes reduccionistes, però no veig que sigui un canvi de paradigma radical. És cert que també en un moment afirma que “la Catalunya independent continuarà sent com a mínim bilingüe” i, per tant, insinua que podria ser trilingüe. Però el plantejament d’aquesta opció no passa d’aquí.

Si som un Estat i continuem sent un país bilingüe, ens quedem igual. I això no és cap revolució o progrés. A més, i entenc que possiblement això seria tema d’un altre article, l’Eduard no explica com conviurien l’oficialitat del català i el castellà. Quins considero que haurien de ser els objectius i les estratègies lingüístiques quan siguem independents? Aquí n’exposo alguns exemples:

1) D’entrada, faria poques modificacions legislatives i, en canvi, sí que obligaria a fer complir les que ja tenim. Actualment, tenim lleis protectores del català, o la mateixa immersió lingüística, que no es compleixen o no s’apliquen correctament. El català ha de tenir, com a mínim, la mateixa presència que el castellà en aquells àmbits de la nostra societat que encara és minoritari o que es troba lluny de la llengua de Cervantes. Hauria d’augmentar la presència del català en els mitjans de comunicació i en l’etiquetació, per exemple.

2) En la línia del punt anterior, en cap cas el castellà hauria d’estar al mateix nivell d’oficialitat que el català. Tots els sociolingüistes saben que, en igualtat de condicions, en el bilingüisme la llengua majoritària acaba eliminant la minoritària. Per tant, la llengua pròpia i oficial de Catalunya hauria de ser el català i el castellà la segona llengua oficial. Es podria donar la paradoxa que si som un Estat i el castellà és cooficial, al mateix nivell que el català, la presència del català disminueixi. En igualtat de condicions quedaria justificada una línia educativa en aquesta llengua a l’escola. A més, ens hauríem de plantejar, seriosament, com incorporar l’anglès també dins un cert àmbit d’oficialitat, en la documentació i tràmits oficials, per exemple.

3) Hauríem d’assegurar-nos que els nostres fills, quan acabin els estudis obligatoris, tinguin el mateix nivell de coneixement del català, el castellà i l’anglès. Actualment, si haguéssim de posar nota al domini d’aquestes llengües en acabar l’ESO, i sent generosos, de mitjana tenim un 4 en anglès, un 5 en català i un 6 en castellà. Com a mínim hauríem d’exigir un 6 en les tres, amb l’objectiu d’arribar al 7. En aquest sentit, s’haurien de fer moltes més classes “en català” a més escoles, s’haurien de fer algunes classes “en castellà” en d’altres centres i, per suposat, s’haurien de fer algunes classes “en anglès” a totes les escoles. Som un país bilingüe, sí, però la quantitat, en el nostre cas, no és garantia de qualitat.

4) L’anglès hauria de substituir el castellà com a segona llengua en les rotulacions en aquells àmbits que podem considerar públics. És imperdonable que en alguns edificis es pugui llegir parelles com: bany i baño, sortida i salida, telèfon i teléfono, andana i andén, porta d’emergència i puerta de emergencia o els escandalosos ascensor i ascensor, entrada i entrada, hora i hora o via i vía.

5)  En l’àmbit audiovisual s’hauria de fer una aposta clara per acabar amb el doblatge, especialment de l’anglès. Totes les pel·lícules, sèries, documentals, declaracions informatives, etcètera, haurien de ser en la llengua original si aquesta és l’anglès, el català o el castellà.

Són només 5 idees marc que, segur, s’haurien de concretar molt més. Cinc punts que, és probable,  l’Eduard hi estigui bastant d’acord. Si és així, canvio el títol d’aquest article i li poso: “A Voltas: tres passos endavant!”, amb signe d’admiració inclòs.

2 comentaris

  • Joaquim Castellarnau

    02/03/2012 11:09

    Qualsevol proposta de cooficilaitat d’una altra llengua diferent del català és absurda. Que a Catalunya molta gent seguìrà parlant habitualment espanyol? Molt bé. que amés s’ensenyara l’anglès -i perquè no el francès- millor a l’escola i lagent també el parlarà? Fantàstic. Però llengua oficial, només la nostra.

  • Joan Soldevila

    02/03/2012 14:02

    D’acord amb en Joaquim. I també amb les aportacions dels cinc punts exceptte potser en el doblatge, cosa que implica que automàticament deixaríem el català en forma minoritària i residual. O és que no us n’adoneu? De fet, tenen més nivell d’anglès els alemanys o els italians que nosaltres si ells també doblen?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús