La primavera torna a ser notícia

El 5 de maig de 2003 Llorenç Gomis publicava un article memorable a La Vanguardia titulat “La primavera no es noticia”. El mestre de mestres del periodisme del nostre país trobava a faltar aquells dies en què les pàgines dels diaris explicaven que ja apareixien els primers brots de primavera. Es lamentava que, en el moment d’escriure l’article, la naturalesa apareixia als mitjans només per altres motius: pels canvis bruscs de temps, catàstrofes naturals, índexs preocupants de contaminació, etcètera. I concloïa: “La primavera no es noticia porque la belleza no es noticia. Los autores mismos, que antes se suponía que ofrecían belleza en sus palabras, ahora son valorados por el número de “copias” que venden.”

Cert, la bellesa no és tan atractiva com l’estadística, mediàticament parlant. La quantitat ocupa un lloc preferent per davant la qualitat. El que poc es devia imaginar Gomis és que la primavera sí que tornaria a ser notícia, però no en el sentit que ell reclamava.

Ara la primavera és notícia usant-la com a sinònim de revolució. Aquesta terminologia apareix a finals del 2010 amb les revoltes populars àrabs. Curiosament, aquestes revoltes van tenir lloc durant les estacions de la tardor i hivern. Tot i així, l’esperit de renaixença, de radicalitat (d’anar a l’arrel del problema) i de joventut que acompanyava a aquestes revoltes en contra de vells totalitarismes, va fer que se’n denominés la primavera àrab. Per tant, allò que s’associa amb la primavera no és per la bellesa que reclamava Gomis.

La primavera, doncs, torna a ser notícia. És tan notícia, que fins i tot se’n comença a fer un abús. Qualsevol acte reivindicatiu que vagi en contra d’un sistema establert, encara que sigui democràtic, se’l qualifica de primaveral. Així va passar a València. Ja veureu com no tardarem gaire a veure la paraula primavera acompanyant qualsevol actitud reivindicativa. Per exemple, la vaga general del 29 de març (llavors sí que ja serem primavera) serà la “Primavera laboral”. I així, anar posant exemples fins que un dia algun diari esportiu tituli “La primavera arbitral”. I quan la primavera estigui plenament instal·lada, llavors algú farà servir la tardor com a contraposició quan es vegi que les primaveres no donen el seu fruit. Tot plegat, una mostra de gran originalitat emparauladora de la realitat.

Si Llorenç Gomis fos viu, permeteu-me que sigui agosarat i temerari de suposar que publicaria un article que titularia: “Que la primavera deixi de ser notícia”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús