Arxiu de la categoria ‘2.0’

Twitter és un cafeteria

dilluns, 14/02/2011

twitcafetria.jpg És sorprenent com dues eines d’empreses privades, Twitter i Facebook, s’han convertit en un apèndix del Periodisme. Els mitjans de comunicació, cada vegada més, utilitzen els seus nombrosos perfils d’aquestes xarxes socials per difondre els seus continguts. Fa només 5 anys això era impensable. De fet, a hores d’ara encara em sorprèn. Insisteixo, són dues empreses privades a les quals els mitjans fan propaganda cada dia convertint-les en imprescindibles per estar del tot informats.

Ara, que el Twitter i el Facebook serveixin per difondre continguts periodístics no vol dir que penjar-hi informació sigui fer periodisme. El periodisme és una professió, un ofici. Aquest ofici el fan periodistes que treballen en empreses, o per compte propi, però amb la finalitat de ser emesos o publicats per empreses editores. O sigui, al darrere del periodisme hi ha una intencionalitat no només informativa sinó també comercial.

Per tant, que un particular pengi informació per compte propi, per més exclusiva que sigui, no està fent periodisme. Fins i tot m’atreviria a dir que ni tan sols li fa la competència sinó que, en tot cas, complementa la seva feina. Per tant, a mi m’agrada més aviat comparar el Twitter o el Facebook amb una cafeteria (digueu-ne “bar” si voleu).

Per què el Twitter és com una cafeteria? Per molts motius. Per començar, a una cafeteria també hi podem llegir la premsa, escoltar la ràdio o veure la tele. De fet, hi ha gent que només consumeix segons quins mitjans a les cafeteries. Doncs al Twitter passa el mateix, totes les ràdios, teles i diaris ens mantenen informats a través de les xarxes socials. Però no només això, sinó que a la cafeteria a la gent li agrada comentar les notícies d’actualitat. L’equivalent a les tertúlies de bar que fan els avis ara els més joves les fan i segueixen a través d’internet. Un clar exemple és com es viu un partit de futbol al Twitter i al bar, per exemple.

El Twitter també em recorda l’ambient de bar, de cafeteria, amb tot allò que té a veure amb les xafarderies o confessions més íntimes. És en aquests ambients, com també passa a les perruqueries, on més bugada es fa. Els rumors hi campen que dóna gust. Pel que fa a les confessions íntimes, ¿quantes vegades hem vist al cinema un client amb unes quantes copes de més explicant-li al cambrer les seves penes? Al Twitter sovint llegim confessions de molta gent que sembla que s’hagi begut uns quants cubates abans d’escriure.

I pel que fa a comunicar exclusives, tampoc és res que no hàgim vist abans. Ara amb un clic pots donar a conèixer un esdeveniment del qual has estat testimoni. Però és que antes (que diuen al meu poble) us asseguro que la gent s’assabentava de les notícies abans que res al cafè del poble. ¿Per què us penseu que els periodistes hi passaven tantes hores? Només cal que llegiu Jesús Moncada per comprovar que tinc raó.

Així doncs, potser ja seria hora de començar a desmitificar això de les xarxes socials i de proclamar la mort del periodisme. I si algú no està d’acord amb mi, cosa molt probable tenint en compte que no hi entenc gaire sobre el tema i veient els comentaris que rebo tot sovint, que m’enviï un DM a @enricxicoy i em deixo convidar a un tallat (amb sacarina, que estic a règim) i fem petar la xerrada una estona.