L’estació de Virrei Amat ha esdevingut l’estació de metro més famosa de la ciutat, gràcies a la perseverança del Mago Félix. Aprofitant les seves diverses col·laboracions radiofòniques ha insistit dia sí, dia també en la urgència de reformar una estació que pràcticament no ha patit canvis des del 1959, data en què es va posar en funcionament. Tot i que els amants dels ferrocarrils han tingut el luxe de gaudir d’una estació en estat original, els veïns de la zona, majoritàriament gent gran, han vist com la manca d’ascensors o escales mecàniques acabava sent un obstacle insalvable.
Afortunadament per a ells les coses estan a punt de canviar. Ja s’han iniciat les obres de reforma (o millor dit, d’adaptació) de l’estació, dotant-la d’ascensors, escales mecàniques i accessos adaptats. D’aquesta manera Virrei Amat se sumarà a la majoria d’estacions de la xarxa de metro, ja adaptades. Sospito que el retard en l’adaptació hagi estat derivat del projecte, finalment no dut a terme, de construir en aquell punt una estació a la línia groga, que passa a escassos metres.
Esperem que les obres d’adaptació d’estacions a PMR continuïn a d’altres estacions, i en especial als intercanviadors, actualment els principals punts negres de la xarxa de metro. Sembla poc raonable que s’hagin reformat estacions amb un passatge escàs i que, en canvi, estacions com Plaça de Sants, Espanya o Urquinaona siguin totalment inaccessibles per a les persones amb mobilitat reduïda.
Aquest blog parla de temes de mobilitat. Tot i que tinc un cert biaix cap al ferrocarril, no per això deixaré de parlar d’altres tipus de mobilitat, fins i tot de la privada, que també practico.