Opinió

Els habituals del campus de la UAB hauran vist algun cop el pas d’aquests peculiars autobusos que fan el servei intern del campus. Aquest dijous, per exemple, se l’ha vist funcionar pel matí. El que poca gent sap és que aquests autobusos fa 43 anys que funcionen, el que els converteix en veritables peces de museu rodants.

Tot té la seva explicació. Aquests autobusos van ser adquirits per la ciutat de Barcelona l’any 1968. Sí, el mític i convuls 1968. Es van destinar a aquelles línies que tenien major trànsit i en alguns casos van substituir als tramvies en la seva escomesa. Van passar-se dues dècades pels carrers de Barcelona fins que cap al 1988 es van començar a rebre uns nous autobusos, més moderns tècnicament parlant i amb aire condicionat. Els autobusos, que havien estat renovats durant la seva vida útil, encara estaven en bones condicions i es va decidir buscar-los sortida.

I la sortida fou la UAB, en aquella època molt mal comunicada per transport públic. A finals dels vuitanta tan sols arribava un ramal dels FGC i la capacitat de la línia tampoc oferia massa alegries: com a molt tres trens per hora, servits majoritàriament per unes altres peces de museu. En el cas de la Renfe, la cosa era encara pitjor, ja que l’estació més propera estava situada al centre de Cerdanyola. Aquest fet va propiciar que la universitat destinés uns autobusos a dur els estudiants del campus a Cerdanyola. Els primers autobusos van arribar el 1973 i eren exemplars “descatalogats” de Transports de Barcelona, als quals se’ls van ajuntar mitja dotzena d’autobusos que el govern d’Arias Navarro va “regalar” a la universitat arran de la visita d’aquest al campus (sí, ho heu llegit bé, l’home del “Franco ha muerto” va trepitjar el campus de la UAB i va presidir un acte de graduació d’universitaris…). El creixent nombre d’estudiants i una certa picaresca (molts estudiants van anar a viure a Cerdanyola aprofitant la gratuitat del bus) van motivar que calgués buscar uns vehicles amb major capacitat. I així fou com una desena d’aquests autobusos articulats van acabar a la UAB, convenientment repintats i amb algunes petites modificacions de caire funcional.

La seva existència a la UAB fou força plàcida, ja que al cap de pocs anys el recorregut que havien de fer es va escurçar dràsticament, un cop es va obrir (finalment!) l’estació de Cerdanyola-Universitat, propera al campus. La forta millora del servei dels FGC, que culminà amb la variant de la UAB i la incorporació a la línia de Sabadell, va propiciar que els usuaris de la Renfe es reduïssin. Aquest fet, juntament amb la relativa tranquil·litat del recorregut dins d’un campus universitari amb no massa trànsit va fer que anessin acumulant anys de manera més que digna i fins i tot constituïssin un banc de proves per a la introducció del biodiesel.

Les coses, però, van començar a canviar a mitjans de la passada dècada. En aquells moments es van començar a jubilar els autobusos que justament els havien substituït. I novament la UAB se’n va quedar uns quants, aprofitant que duien aire condicionat. Aquest fet va provocar la progressiva retirada dels vells articulats, tot i que tres d’ells van acabar en mans d’associacions d’amics del transport públic. Un d’ells, el número 16, és el que circula actualment amb els colors originals, tot i ser propietat de l’AAFCB. Un altre (el 14) ha recuperat els colors que duia a la seva etapa barcelonina, i es reserva majoritàriament per a sortides sabatines de l’associació ARCA.

Si voleu pujar-hi, teniu dues opcions: o agafar-lo algun dels dies que està en servei a la UAB, o bé aprofitar la sortida que l’AAFCB organitza el proper 26 a visitar les cotxeres de Baixbus.