Opinió

Finalment, i després d’una sèrie de declaracions que apuntaven a una direcció contrària, s’ha liquidat la famosa limitació de velocitat a 80 km/h. A partir d’ara aquesta velocitat es reservarà a aquells trams on les condicions de la via, l’afluència de vehicles, o la proximitat a habitatges ho aconsellen. A la resta, es restableixen les velocitats originals i en alguns casos (la C-31 al seu pas per l’aeroport) fins i tot es veu incrementada. Aquesta decisió, no obstant, no és incompatible amb l’adopció de la velocitat variable en funció de les condicions de trànsit.

Em sembla una decisió molt assenyada. Ja havia comentat anteriorment que no existien resultats concloents que duguessin a pensar que l’adopció de la mesura hagi influït per ella sola en la millora de variables con la contaminació ambiental, la sinistrabilitat o les congestions. Totes tres variables han patit millores que van des de l’anècdota a la millora radical. Però també són molts els factors que poden haver-hi influït, des de la crisi econòmica a l’enduriment de les sancions de trànsit, passant per una major eficiència de vehicles o indústries. Mantenir una norma d’aquestes característiques era doncs un convit a saltar-se-la, amb el consegüent efecte antipedagògic que això suposa.

La decisió incorpora així mateix elements de sentit comú. Si un mira les velocitats màximes adoptades, no hi ha dubte de què aquesta s’ajust a les condicions de la pràctica totalitat de les vies. L’únic però que podria fer seria mantenir la velocitat màxima de 80 km/h a la B-23, una via que actualment accepta velocitats força més generoses i on la possibilitat de què acabi acollint un carril VAO queda cada cop més llunyana per les retallades pressupostàries.