Opinió

Gairebé un any després d’haver enterrat el debat sobre el futur de la Diagonal, la proximitat de les eleccions ha motivat el seu descongelament. Després d’unes declaracions del conseller Recoder, en les quals es manifestava  la necessitat prioritària de connectar les dues xarxes de tramvia existents, el candidat Trias s’hi va referir per dir que reformaria la Diagonal però sense fer-hi passar el tramvia.

Malauradament tornem a estar en el debat de sempre, en el que criteris polítics prevalen sobre criteris tècnics. I així ens va.  De fet, la història del tramvia modern a Barcelona n’ha estat un exemple. Bona part de les seves mancances es deuen precisament a la interferència d’actors que defensant interessos a curt termini han acabat imposant nombroses hipoteques a una infraestructura vital.

Des d’un punt de vista de la mobilitat ha quedat sistemàticament demostrat de què el tramvia ha de passar per la Diagonal. Ni el pas alternatiu per carrers de l’Eixample és una solució factible (m’agradaria saber per quins carrers se’l voldria fer passar), ni té sentit parlar del metro o fins i tot de línies de rodalies com a substituts del servei. Estudis duts a terme per l’Autoritat del Transport Metropolità han demostrat que la unió de tramvies és la inversió econòmico-social més rendible que pot fer-se a l’àrea de Barcelona, amb unes taxes de retorn infinitament més alta que molts projectes de metro que no generen cap tipus de discussió.

I si el problema és el manteniment o substitució de l’arbrat, deixem que siguin els jardiners i paisatgistes que parlin.  Perquè potser fins i tot una substitució radical d’arbrat pot ser bona per l’avinguda a mig i llarg termini.