Dies enrere vam comentar, i vam valorar molt favorablement, el fet d’haver posat en funcionament la línia R8 entre Granollers i Martorell. Ara bé, també érem conscients de què la línia, que té una potencialitat fora de qualsevol dubte, naixia amb força limitacions. Algunes d’aquestes tenen difícil solució, però d’altres són senzillament incomprensibles. Anem a analitzar-les pas per pas:
1. La manca d’estacions entre Cerdanyola-Universitat i Mollet
Malgrat l’existència de municipis importants i de nombrosos polígons industrials i comercials a pocs centenars de metres de la via, no s’ha posat en funcionament cap estació ni abaixador. És cert que en algun dels casos la construcció (o reforma en el cas de la del Baricentro) requeriria una forta inversió, però hi ha casos de jutjat de guàrdia, com és el cas de Santa Perpètua, on l’estructura de l’estació ja està feta i només caldria fer-hi un mínim condicionament.
2. Intercanviadors que no són tals
Tot i que aquest problema ja es ve arrastrant des de fa anys, no està de més recordar-lo: hi ha estacions (més concretament la de Rubí i la de Sant Cugat) que haurien pogut funcionar com a intercanviadors però que a la pràctica no ho són. En tots dos casos, a més, es dóna la circumstància de què foren complement reconstruides fa pocs anys, sense que ningú es parés a pensar que desplaçant-les uns centenars de metres podien connectar perfectament amb les estacions del Metro del Vallès. La realitat actual però és que cal fer un desplaçament llarg i precari en zones no urbanitzades. Probablement no siguem a temps de refer el nyap, però sí que es podrien dignificar els trams d’enllaç, fent-los segurs i agradables.
3. Transbordaments eterns
La línia ha nascut connectant Martorell i Granollers. Hi ha però la intenció de què en un futur es perllongui fins a Vilafranca (pel sud) i Sant Celoni (pel nord). De moment, però, els usuaris d’aquestes zones hauran de fer un transbordament que, a hores d’ara no pot ser pitjor. Agafem un exemple: suposem un usuari que vulgui anar de Cerdanyola-Universitat a Cardedeu. Amb independència de l’hora en què l’agafi, haurà d’esperar mitja hora a Granollers-Centre. Aquest fet, juntament amb la baixa freqüència, provoca que una persona que surti de la UAB a les 17 hores arribi a l’estació de Cardedeu a les 18.49h (suposant que no existeixin retards). És a dir, gairebé dues hores per cobrir un trajecte que en cotxe es pot fer tranquilament en mitja hora. Val a dir, però, que aquest problema no es produeix en el recorregut oposat, ni entre Martorell i Vilafranca, on el transbordament es pot fer en pocs minuts.
4. La connexió amb els trens regionals.
Aquesta connexió és actualment inexistent, ja que en el cas del tram nord obliga a fer en molts casos dos transbordaments (a Sant Celoni i a Granollers), i en el cas del sud, senzillament, no hi passa cap tren. La solució a aquest problema passa, a curt termini per o bé perllongar els serveis fins a Sant Celoni (i així de pas s’evita el problema anterior) o bé facilitar que més trens regionals s’aturin a Granollers. A llarg termini, però, la solució passaria per crear una línia de regionals que no creués Barcelona, i que de pas serviria per dotar servei de trens regionals a poblacions com Martorell, Vilafranca o El Vendrell.
Aquest blog parla de temes de mobilitat. Tot i que tinc un cert biaix cap al ferrocarril, no per això deixaré de parlar d’altres tipus de mobilitat, fins i tot de la privada, que també practico.