Entre Etiquetes

Entre etiquetes i etiquetes, al supermercat de la cantonada cada dia hi ha més feina. En especial des de fa un parell de mesos, quan el supermercat va decidir etiquetar una gran quantitat de productes amb l’etiqueta Generació Perduda.

Com cada dia a primera hora, l’Emili i el Paco es dediquen a etiquetar els productes que treuran del magatzem per repondre els buits que van quedar ahir als prestatges. El Paco no ho acaba d’entendre, però fa el que li manen i hi posa les etiquetes. Troba que potser és massa aviat per etiquetar com a perduts a tants productes, a més són productes molt heterogenis.

A l’hora de col·locar els productes, l’Emili fa cas i posa cada cosa al seu lloc, però el Paco trampeja i els hi fa un lloc, als de la Generació Perduda, entre els assentats. Els assentats són a la fila que queda a l’alçada dels ulls, ben instal·lats. Són els productes de sempre, els que s’han guanyat la fama i la confiança a base de feina i treball. Al Paco li agrada fer-los lloc entre aquests. Amb sort, algun client despistat els agafarà. Això sí, el  que més preocupa al Paco, malgrat no ser responsabilitat seva, és com donar sortida a tots els productes que fa dies que s’esperen al magatzem. El Paco no hi troba la solució tot sol, però ja li ha dit a l’empresa que no es pot permetre que caduquin.

I de moment l’empresa sembla que els dona sortida al mercat internacional.

Etiquetes

3 comentaris

  • Xavier

    06/12/2010 16:21

    Bones reflexions! Malgrat que intentin etiquetar la nostra generació, però, sempre hi haurà algú que decideixi apostar per nosaltres i que valori les nostres idees, la nostra capacitat de treball i de sacrifici.

    Més tard o més d’hora, cadascú de nosaltres també es trobarà un Paco que ens donarà un cop de mà per tirar endavant. N’estic segur. Cal no perdre el rumb i seguir el camí … seny i empenta!

  • maria

    06/12/2010 19:31

    no, no volem caducar!!! no volem caducar!!

    hi ha la possibilitat de ser producte i poder escalar fins el prestatge adequat, en silenci i de nit, sense l’ajuda de Pacos?

  • Cristina Gómez

    08/12/2010 11:52

    Maria, crec que entre possibilitats i sort, està el tema. Optimisme podria ser una altra resposta. I… m’és bastant complicat respondre sense tirar de tòpics. En parlarem.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús