Arxiu del diumenge, 12/12/2010

Anecdotari I. RRHH i les Cadires

diumenge, 12/12/2010

En el món del procés pots viure situacions entre curioses i surrealistes, o entre patètiques i desconcertants. Realment existeix una resposta bona per a les preguntes dels psicòlegs de Recursos Humans? La realitat també pot superar la ficció en aquests casos? Avui estreno l’Anecdotari, on reviurem situacions, si més no, curioses. Allò que li va passar a un amic, o a un amic d’un amic, o a un amic d’un amic d’un amic… o  que t’ha pogut passar a tu o a mi. A la propera no ens agafarà per sorpresa.

El dia en que Recursos Humans va arremetre contra les cadires.vinyeta 1.jpg

Tot seguia el seu curs correcte i normal, com si el transcurs del procés fos de manual. Arribar amb temps a l’entrevista, massa puntual després del canvi d’hora de l’últim moment. Esperar una estona a la recepció. Rebuda, encaixada de mans i somriure mirant l’entrevistador als ulls. Acompanyament fins a la sala on seria l’entrevista. Oferiment del got d’aigua. Acceptació i espera sense seure fins que que l’entrevistador i el got d’aigua es trobéssin a lloc. Però tot just abans de seure, l’entrevistador arremet contra les cadires: “No suporto veure les cadires ben colocades”. Les empeny i afegeix quelcom similar a: “Molt millor així que tot en ordre”.  I l’entrevistat es queda callat, i de les mil coses que li passen pel cap, resol un: “Ah, vale…”. I pensa, segur que hauria pogut trobar una millor resposta. Però bé.

Moralina: Quan ets un convidat i et reben a casa, has de respectar els seus gustos i comoditats.