Anecdotari I. RRHH i les Cadires

En el món del procés pots viure situacions entre curioses i surrealistes, o entre patètiques i desconcertants. Realment existeix una resposta bona per a les preguntes dels psicòlegs de Recursos Humans? La realitat també pot superar la ficció en aquests casos? Avui estreno l’Anecdotari, on reviurem situacions, si més no, curioses. Allò que li va passar a un amic, o a un amic d’un amic, o a un amic d’un amic d’un amic… o  que t’ha pogut passar a tu o a mi. A la propera no ens agafarà per sorpresa.

El dia en que Recursos Humans va arremetre contra les cadires.vinyeta 1.jpg

Tot seguia el seu curs correcte i normal, com si el transcurs del procés fos de manual. Arribar amb temps a l’entrevista, massa puntual després del canvi d’hora de l’últim moment. Esperar una estona a la recepció. Rebuda, encaixada de mans i somriure mirant l’entrevistador als ulls. Acompanyament fins a la sala on seria l’entrevista. Oferiment del got d’aigua. Acceptació i espera sense seure fins que que l’entrevistador i el got d’aigua es trobéssin a lloc. Però tot just abans de seure, l’entrevistador arremet contra les cadires: “No suporto veure les cadires ben colocades”. Les empeny i afegeix quelcom similar a: “Molt millor així que tot en ordre”.  I l’entrevistat es queda callat, i de les mil coses que li passen pel cap, resol un: “Ah, vale…”. I pensa, segur que hauria pogut trobar una millor resposta. Però bé.

Moralina: Quan ets un convidat i et reben a casa, has de respectar els seus gustos i comoditats.

Etiquetes

2 comentaris

  • Xavier

    12/12/2010 19:29

    Indubtablement, no existeix una única resposta per a les preguntes, comentaris o apreciacions dels responsables de Recursos Humans. Tampoc la vida real està només construïda en base a casos prototípics descrits als llibres de text. L’anècdota que relates n’és un exemple ben il·lustratiu.

    La situació presentada és interessant perquè m’ha fet reflexionar sobre el procés de les entrevistes de treball. Penso que, més enllà de les expressions de l’entrevistador i les seves intencions per posar a prova el candidat, l’entrevistat hauria de demostrar sempre la seva independència, el seu valor i la seva visió crítica. I és que una persona pot ser convidada, sense que això signifiqui perdre les seves pròpies coordenades.

  • Patri

    13/12/2010 23:51

    Allí donde fueres, haz lo que vieres. Totalment.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús