Arxiu del diumenge, 19/12/2010

Anecdotari II. La típica inseguretat

diumenge, 19/12/2010

La típica inseguretat

De la meva col·lecció d’entrevistes de feina avui en vull triar una d’aquelles on una pregunta em va fer ballar el cap durant hores. Esclar que, posats a confessar, diré que em va fer ballar el cap durant dies o potser fins avui, quan la comparteixo amb tots vosaltres.

No dubto que recordeu, o coneixeu sobradament, el procediment habitual: Arribar més que puntual a l’entrevista, esperar a una saleta compartida amb altres candidats, procurar que no se’t notin els nervis… Tot amb un previ haver dormit poc, condimentat amb expectatives creades i respostes pensades en cas que et preguntin: i per què vols aquesta feina si no té res a veure amb els teus estudis? Però no despistarem l’atenció, que aquesta no va ser la pregunta, és massa comú.

Mentre fas ballar el cap veus altres candidats que van passant cap a l’entrevista personal. Tractes d’interpretar l’ordre de les entrevistes, però res no quadra. No és ordre alfabètic de nom, ni de cognom. Serà per edat? Per número de DNI… Seràs el següent quan menys t’ho esperis?

Sí, efectivament.

– Hola, sóc de Recursos Humans.

– Hola. (no oblideu l’encaixada de mans, i el típic somriure mirant els ulls)

– 21 anys… deus tenir la típica inseguretat dels 21, oi?

– Eh…m.. suposo.

I aquí és quan saps que no hi ha resposta bona o dolenta, sinó diferent, a les preguntes de la gent de Recursos Humans… però és evident que la teva no és de matrícula.

Moralina: Tenia la típica inseguretat dels 21, com ara tinc la dels 23, i d’aquí uns mesos la dels 24.