Arxiu del mes: gener 2011

Parlo de tòpics

diumenge, 23/01/2011

Us proposo que agafeu un snack d’aquells de xocolata (amb caramel o sense, però un que us agradi molt) dels que sovint tenen dues barretes, i l’enceteu. En cas de no tenir-ne un a mà, us proposo que deixeu volar la imaginació, que mai està de mes. I us convido a pensar, independentment de si us considereu persona en procés o no. Pensem:

“Tot arribarà, temps al temps o, paciència… que el temps posa a cadascú al seu lloc, sinó, mira el Joanet, o la Maria, fa uns mesos estaven com tu, i ara tot els hi va perfectament. Que no hi ha decisió dolenta, que ets molt jove…”  Heu portat mai el compte de la quantitat de vegades que heu sentit paraules com aquestes o similars? I segurament moltes vegades van acompanyades de moments on heu de prendre decisions o moments sense canvis que semblen que duraran una eternitat.

La vida dóna moltes voltes (entenem que no només de 360 graus), és un dels  tòpics que darrerament està al cap damunt del meu Top 10. I l’altre fent zàping vaig passar per Operación Triunfo i vaig pensar: Sí, la vida dóna moltes voltes. Mira el Fernando Argenta, tota la vida fent Clásicos Populares i ara és jurat d’un programa on la popularitat s’agafa des d’un altre punt de vista. Això sense voler dir que la seva decisió hagi estat millor o pijtor, simplement diferent. Al cap i a la fí, ell és un element que dóna prestigi a aquest jurat i no a la inversa. I suposo que tota decisió et pot portar a un èxit o a un fracàs. I per no perdre el costum, temps al temps.

És clar que, respcete a l’èxit i el fracàs em quedo amb el que va dir però  l’Iñaqui Gabilondo a Telemonegal fa pocs dies, no ens hem de prendre massa en sèrio ni l’un, ni l’altre, és a dir, ni l’èxit ni el fracàs. I jo vull afegir que els tòpics, malgrat ser tòpics i sovint poc ben rebuts, no tenen per què ser mentida.

I bé,  ara calculo que del vostre snack us queda una última porció, però aquesta us la vull deixar gaudir sense pensar.

Els números lletjos

dissabte, 8/01/2011

Avui, a part de ser encara dia de jugar amb les joguines que ens han portat els reis, és segon dia de ressaca de loteria. I crec que aquest any, més que mai, s’ha parlat de números lletjos. D’any en any no acabem d’apendre que en qüestions de loteria mai hi ha número lleig. Com a molt, molt, hi pot haver número diferent. De tota manera, jo consideraré sempre el número que jugo lletjíssim, a veure si així hi ha una miqueta més de sort en properes ocasions.

Però bé, el cas és que no us vull parlar de l’11833, ni tampoc del 70013. Ni de combinacions de dos o tres xifres, o de premis de 14000 euros. Us vull parlar del 10221. Un número d’aquells que no jugaríem perquè és massa baix i té moltes xifres repetides.

Potser us ha passat com a mi i ho heu sentit dir aquests dies. 10221 és el número de persones que han aconseguit deixar de formar part de les llistes de l’INEM el mes de desembre. És a dir, el número de persones que han permés dir que l’atur ha baixat, i que han fet possibles titulars “optimistes” dins alguns noticiaris. L’altre dia, em va sorpendre sentir que l’atur baixava per primera vegada en quatre anys durant el mes de desembre. Comparació rebuscada, però jo innocentment vaig voler pensar: mira què bé, l’atur ha baixat. Al cap i a la fi és la idea amb què et quedes.

De tota manera, només cal anar una mica més enllà per saber que, amb aquests números, tot segueix igual. Són baixos i lletjos. Es parla de tocar fons… d’acord. Potser les dades s’estabilitzen, aturat amunt aturat avall, però no sabem quan despegarem. I mentrestant… comparatives sospitoses.

Fins a quin punt val la pena informar en xifres? Fins on ens haurem de remuntar per comparar?

I això per no parlar de dades estadístiques, però per a mi ja, aquests camins sí que són inescrutables.