Els números lletjos

Avui, a part de ser encara dia de jugar amb les joguines que ens han portat els reis, és segon dia de ressaca de loteria. I crec que aquest any, més que mai, s’ha parlat de números lletjos. D’any en any no acabem d’apendre que en qüestions de loteria mai hi ha número lleig. Com a molt, molt, hi pot haver número diferent. De tota manera, jo consideraré sempre el número que jugo lletjíssim, a veure si així hi ha una miqueta més de sort en properes ocasions.

Però bé, el cas és que no us vull parlar de l’11833, ni tampoc del 70013. Ni de combinacions de dos o tres xifres, o de premis de 14000 euros. Us vull parlar del 10221. Un número d’aquells que no jugaríem perquè és massa baix i té moltes xifres repetides.

Potser us ha passat com a mi i ho heu sentit dir aquests dies. 10221 és el número de persones que han aconseguit deixar de formar part de les llistes de l’INEM el mes de desembre. És a dir, el número de persones que han permés dir que l’atur ha baixat, i que han fet possibles titulars “optimistes” dins alguns noticiaris. L’altre dia, em va sorpendre sentir que l’atur baixava per primera vegada en quatre anys durant el mes de desembre. Comparació rebuscada, però jo innocentment vaig voler pensar: mira què bé, l’atur ha baixat. Al cap i a la fi és la idea amb què et quedes.

De tota manera, només cal anar una mica més enllà per saber que, amb aquests números, tot segueix igual. Són baixos i lletjos. Es parla de tocar fons… d’acord. Potser les dades s’estabilitzen, aturat amunt aturat avall, però no sabem quan despegarem. I mentrestant… comparatives sospitoses.

Fins a quin punt val la pena informar en xifres? Fins on ens haurem de remuntar per comparar?

I això per no parlar de dades estadístiques, però per a mi ja, aquests camins sí que són inescrutables.

Etiquetes ,

6 comentaris

  • Xavier

    08/01/2011 18:38

    Amb el teu escrit has fet un apunt molt interessant i, alhora, complementari, amb la crítica de televisió a l’edició d’avui de l’Ara en paper, titulada “Got (molt) ple o (molt) buit”.

    En efecte, cada noticiari -marcat decisivament per la seva línia editorial i la seva estructura de propietat- opta per prioritzar unes xifres per sobre d’unes altres. És indubtable que per transmetre informació, cal seleccionar. Ara bé, sempre respectant la veritat i la integritat dels fets.

    Segons el meu punt de vista, els periodistes haurien (hauríem, també m’aplico la recepta) de ser més rigorosos a l’hora de seleccionar i comparar xifres, utilitzant una mostra de períodes que permeti entendre de manera més exacta l’assumpte del que es tracta, en aquest cas, l’atur.

    Però fins que no ens toqui un número bonic que elimini aquesta manera de treballar tan habitual als mitjans de comunicació, haurem de seguir com fins ara, contrastant i comparant les informacions que ens arriben de diferents fonts. Ens agradi o no.

  • Chris

    08/01/2011 23:44

    Qué reflexión!!!!es increíble!!!!me encanta!!!quiero leer más!!!más!!!mássss!!!!

  • Albert Ricolfe

    09/01/2011 17:46

    És molt bo, Cristina. Quina petita gran periodista que estàs feta!

  • Jordi Garriga

    10/01/2011 22:33

    Està molt ben escrit. Per què no publiqueu aquests articles en el diari, també?

  • tonyina dels mars

    14/01/2011 16:28

    Aquestes reflexions són made in cristina 100%, i com no podia ser d’altra manera, M’HA ENCANTAT!!!!! espero poder llegir el següent post ben aviat!!!!!

  • maria abadal

    16/01/2011 0:23

    les xifres només són això… xifres. I les matemàtiques una ciència abstracta. El número del gordo, el que ha guanyat el banc d’espanya el 2010, el que ha baixat l’atur… pfff.. eufemismes numèrics.

    El dia que deixin de parlar de xifres potser me’ls començaré a creure. A veure si quan arribi aquest dia almenys ja hem trobat una feina digna!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús