Arxiu de la categoria ‘Actualitat’

Els números lletjos

dissabte, 8/01/2011

Avui, a part de ser encara dia de jugar amb les joguines que ens han portat els reis, és segon dia de ressaca de loteria. I crec que aquest any, més que mai, s’ha parlat de números lletjos. D’any en any no acabem d’apendre que en qüestions de loteria mai hi ha número lleig. Com a molt, molt, hi pot haver número diferent. De tota manera, jo consideraré sempre el número que jugo lletjíssim, a veure si així hi ha una miqueta més de sort en properes ocasions.

Però bé, el cas és que no us vull parlar de l’11833, ni tampoc del 70013. Ni de combinacions de dos o tres xifres, o de premis de 14000 euros. Us vull parlar del 10221. Un número d’aquells que no jugaríem perquè és massa baix i té moltes xifres repetides.

Potser us ha passat com a mi i ho heu sentit dir aquests dies. 10221 és el número de persones que han aconseguit deixar de formar part de les llistes de l’INEM el mes de desembre. És a dir, el número de persones que han permés dir que l’atur ha baixat, i que han fet possibles titulars “optimistes” dins alguns noticiaris. L’altre dia, em va sorpendre sentir que l’atur baixava per primera vegada en quatre anys durant el mes de desembre. Comparació rebuscada, però jo innocentment vaig voler pensar: mira què bé, l’atur ha baixat. Al cap i a la fi és la idea amb què et quedes.

De tota manera, només cal anar una mica més enllà per saber que, amb aquests números, tot segueix igual. Són baixos i lletjos. Es parla de tocar fons… d’acord. Potser les dades s’estabilitzen, aturat amunt aturat avall, però no sabem quan despegarem. I mentrestant… comparatives sospitoses.

Fins a quin punt val la pena informar en xifres? Fins on ens haurem de remuntar per comparar?

I això per no parlar de dades estadístiques, però per a mi ja, aquests camins sí que són inescrutables.

A la TDT li falta un plus

dimarts , 28/12/2010

Em va doldre saber que CNN+ tancava perquè ja no era rendible, i que passés a mans de Mediaset em va fer por, en especial perquè volíen fer un canal d’entreteniment, i era imaginable què entendrien per entreteniment. Quan vaig saber que definitivament passaria a ser un canal 24 hores d’un conegut i reconegut Reality Show una gota va fer vessar el got, i vaig sentir la necessitat (immediata) de dessintonitzar un canal de la meva TDT.

Al lema Està pasando, lo estás viendo de CNN+ l’han tancat dins d’una casa, li han posat fronteres a partir d’avui. Curiosament, un lema que també quadraria en el canal successor. Però ja ho diuen que l’important es troba a l’interior, o en aquest cas al contingut. A partir d’avui, allà on podíem veure què passava al món, veurem què passa les 24 hores del dia dins d’una casa. La informació dóna pas a la versió més mastegada i rendible de la telerrealitat, i podrem “gaudir” de Gran Hermano 24 horas.

Ara bé, respectaré la varietat de continguts, que l’espectador triï què vol veure, i que a qui li agradi Gran Hermano el miri. Però és molt trist que la pluralitat informativa es redueixi a la vegada que el número de canals de la TDT augmenta. I encara més que un canal d’informació tanqui quan en l’últim any 1 de cada 5 periodistes ha hagut de deixar de dedicar-se a la professió, sense oblidar que les condicions en l’àmbit laboral han anat cap a precari.

Jo a CNN+ li vull dir a reveure, tant de bo! Un adéu sona massa dur: Ànims i que continuï la vocació.

Des d’avui a la TDT li falta un plus.

Carta al futur M. H. President

dimarts , 30/11/2010

Benvolgut,

És la primera vegada que m’adreço a un President de la Generalitat i espero estar a l’alçada. Potser ho hauria d’haver fet més sovint, però abans no podia aprofitar l’avinentesa de fer-ho des d’aquest blog.

carta.jpgArriben temps on tothom li demanarà coses, i sincerament, no volia ser menys. Com a persona en procés, a qui últimament (toquem fusta) no li va del tot malament, li vull demanar que pensi en la gent que ha invertit en els seus estudis, i ara no troba sortida laboral. Li asseguro que parlo de gent a qui no li importaria anar a 80 per arribar fins al seu lloc de treball si el tingués. I bé, suposo que a la política, com a la vida, tot és qüestió de prioritats.

Res més, abans d’acomiadar-me, dir-li que ara escriuré la carta als Reis Mags, per si de cas. Segur que el que demano no és fàcil.

Fins aviat,