Arxiu de la categoria ‘Reflexió’

Sobre el valor, i el valor afegit

dimecres, 9/02/2011

L’altre dia em vaig sorpendre pensant en el potencial que tenien les tovalloles que hi ha a casa meva. I en que mai m’havia parat del tot a valorar-ho. M’explico.

Des de fa molts anys, jo diria que uns deu, a casa fem servir un joc de tovalloles de Pertegaz. Són taronjes i d’un color cru, i els colors es combinen per donar com a resultat una cenefa. La veritat és que estan donant molt bon resultat.

El cas és que les tovalloles, abans de l’any 2004, per a mi eren unes tovalloles qualsevol. Però de sobte va resultar que hi havia un senyor que es deia de cognom com les meves tovalloles. Pertegaz. I el senyor Pertegaz, m’haureu de perdonar la ignorància en roba d’alta costura, resultava ser un dissenyador molt important, triat per a dissenyar un vestit que acabaria sent vist per un total de 25.145.000 telespectadors.

Jo, a aquelles tovalloles me les apreciava relativament, com es pot apreciar a unes tovalloles maques. Però en saber de la seva procedència em vaig sorpendre i vaig demanar pel seu preu. Com a resposta, només vaig saber que feia molt de temps que les teníem a casa, i que no creien que fossin excessivament cares. Va ser des d’aleshores que van guanyar un valor afegit. Un valor que, malgrat a vegades se m’oblidi, encara tenen.

I per tot això, ara penso que tots portem una tovallola Pertegaz amb nosaltres.

Parlo de tòpics

diumenge, 23/01/2011

Us proposo que agafeu un snack d’aquells de xocolata (amb caramel o sense, però un que us agradi molt) dels que sovint tenen dues barretes, i l’enceteu. En cas de no tenir-ne un a mà, us proposo que deixeu volar la imaginació, que mai està de mes. I us convido a pensar, independentment de si us considereu persona en procés o no. Pensem:

“Tot arribarà, temps al temps o, paciència… que el temps posa a cadascú al seu lloc, sinó, mira el Joanet, o la Maria, fa uns mesos estaven com tu, i ara tot els hi va perfectament. Que no hi ha decisió dolenta, que ets molt jove…”  Heu portat mai el compte de la quantitat de vegades que heu sentit paraules com aquestes o similars? I segurament moltes vegades van acompanyades de moments on heu de prendre decisions o moments sense canvis que semblen que duraran una eternitat.

La vida dóna moltes voltes (entenem que no només de 360 graus), és un dels  tòpics que darrerament està al cap damunt del meu Top 10. I l’altre fent zàping vaig passar per Operación Triunfo i vaig pensar: Sí, la vida dóna moltes voltes. Mira el Fernando Argenta, tota la vida fent Clásicos Populares i ara és jurat d’un programa on la popularitat s’agafa des d’un altre punt de vista. Això sense voler dir que la seva decisió hagi estat millor o pijtor, simplement diferent. Al cap i a la fí, ell és un element que dóna prestigi a aquest jurat i no a la inversa. I suposo que tota decisió et pot portar a un èxit o a un fracàs. I per no perdre el costum, temps al temps.

És clar que, respcete a l’èxit i el fracàs em quedo amb el que va dir però  l’Iñaqui Gabilondo a Telemonegal fa pocs dies, no ens hem de prendre massa en sèrio ni l’un, ni l’altre, és a dir, ni l’èxit ni el fracàs. I jo vull afegir que els tòpics, malgrat ser tòpics i sovint poc ben rebuts, no tenen per què ser mentida.

I bé,  ara calculo que del vostre snack us queda una última porció, però aquesta us la vull deixar gaudir sense pensar.

Els números lletjos

dissabte, 8/01/2011

Avui, a part de ser encara dia de jugar amb les joguines que ens han portat els reis, és segon dia de ressaca de loteria. I crec que aquest any, més que mai, s’ha parlat de números lletjos. D’any en any no acabem d’apendre que en qüestions de loteria mai hi ha número lleig. Com a molt, molt, hi pot haver número diferent. De tota manera, jo consideraré sempre el número que jugo lletjíssim, a veure si així hi ha una miqueta més de sort en properes ocasions.

Però bé, el cas és que no us vull parlar de l’11833, ni tampoc del 70013. Ni de combinacions de dos o tres xifres, o de premis de 14000 euros. Us vull parlar del 10221. Un número d’aquells que no jugaríem perquè és massa baix i té moltes xifres repetides.

Potser us ha passat com a mi i ho heu sentit dir aquests dies. 10221 és el número de persones que han aconseguit deixar de formar part de les llistes de l’INEM el mes de desembre. És a dir, el número de persones que han permés dir que l’atur ha baixat, i que han fet possibles titulars “optimistes” dins alguns noticiaris. L’altre dia, em va sorpendre sentir que l’atur baixava per primera vegada en quatre anys durant el mes de desembre. Comparació rebuscada, però jo innocentment vaig voler pensar: mira què bé, l’atur ha baixat. Al cap i a la fi és la idea amb què et quedes.

De tota manera, només cal anar una mica més enllà per saber que, amb aquests números, tot segueix igual. Són baixos i lletjos. Es parla de tocar fons… d’acord. Potser les dades s’estabilitzen, aturat amunt aturat avall, però no sabem quan despegarem. I mentrestant… comparatives sospitoses.

Fins a quin punt val la pena informar en xifres? Fins on ens haurem de remuntar per comparar?

I això per no parlar de dades estadístiques, però per a mi ja, aquests camins sí que són inescrutables.

Entre Etiquetes

diumenge, 5/12/2010

Entre etiquetes i etiquetes, al supermercat de la cantonada cada dia hi ha més feina. En especial des de fa un parell de mesos, quan el supermercat va decidir etiquetar una gran quantitat de productes amb l’etiqueta Generació Perduda.

Com cada dia a primera hora, l’Emili i el Paco es dediquen a etiquetar els productes que treuran del magatzem per repondre els buits que van quedar ahir als prestatges. El Paco no ho acaba d’entendre, però fa el que li manen i hi posa les etiquetes. Troba que potser és massa aviat per etiquetar com a perduts a tants productes, a més són productes molt heterogenis.

A l’hora de col·locar els productes, l’Emili fa cas i posa cada cosa al seu lloc, però el Paco trampeja i els hi fa un lloc, als de la Generació Perduda, entre els assentats. Els assentats són a la fila que queda a l’alçada dels ulls, ben instal·lats. Són els productes de sempre, els que s’han guanyat la fama i la confiança a base de feina i treball. Al Paco li agrada fer-los lloc entre aquests. Amb sort, algun client despistat els agafarà. Això sí, el  que més preocupa al Paco, malgrat no ser responsabilitat seva, és com donar sortida a tots els productes que fa dies que s’esperen al magatzem. El Paco no hi troba la solució tot sol, però ja li ha dit a l’empresa que no es pot permetre que caduquin.

I de moment l’empresa sembla que els dona sortida al mercat internacional.