Roma Ladrona

Caput Mundi és l’expressió llatina que definia el rol de Roma en el món; Caput, capital, Mundi, món. Estimada i odiada al mateix temps, Roma era considerada el melic del món conegut, una veritable metròpoli que vorejava el milió d’habitants – una barbartitat per l’època, tenint en compte que Europa tenia poc més de 31 milions d’habitants.

Salvant les distàncies, hi trobem certs paral·lelismes en la situació polítca actual. Així com els antics gals i celtes es van rebel·lar contra Roma al·liant-se amb Anníbal, avui en dia també ressona un murmuri recriminatòri al lema de “Roma Ladrona”. És l’eslògan d’un petit moviment territorial, la Lega Nord, que en els útlims anys ha esdevingut un dels primers partits polítics italians. Neix com a partit regionalista de caràcter nacionalista, i sovint ha titllat la capital italiana de malgastadora i poc eficient en la gestió dels recursos públics. Es presentava com un partit polit i legalista, buscant defugir (amb un cert aire de superioritat) del triangle Itàlia – màfia – corrupció. 

Sota l’ideal territorial de la Padània – terme que molts consideren inexistent i falaç, pura fantasia, i d’altres el subratllen i el reivindiquen – la Lega reclama major sobirania, pagar menys tasse (impostos) a Roma i, més endavant, demanaran l’independència de l’Estat Italià.

Sumant-se a la voluntant de retallar-se d’Itàlia, a la Lega se l’ha acusada de potenciar un discurs xenòfob i racista. Són conegudes les colèriques intervencions d’un dels seus líders, Mario Borghezio, invitant (seria un terme massa amable) més aviat ordenant als musulmans a marxar cap a casa seva. Els cartells electorals amb lemes com “Stop immigrants” o similars, han situat la Lega en un espai polític força identificable. En qüestions de moralitat, reivindiquen les arrels cristianes europees i defensen un model familiar tradicionalista.

Des de la capital, la Lega sovint s’ha vist com un corcó constant i pesat. Però la pressió leghista envers el govern central ha tingut diverses intensitats. L’hostilitat amb Roma no ha obstaculitzat aliances pragmàtiques de la Lega, que ha pactat amb dreta i esquerra segons la conjuntura. Famoses i morboses són les imatges del seu líder Umberto Bossi prometent lleialtat a la Constitució italiana, i alhora ocupant el càrrec de Ministre de les Reformes pel Federalisme dins el Govern Berlusconi, deixant de banda les històriques picabaralles entre ell i Il Cavaliere. 

Curiosament, en els últims dies la proclama de “Roma Ladrona” ha tingut una vigència un pèl irònica. El tresorer de Bossi ha estat indagat per frau, malversació i blanqueig de capital. Tant ell com Bossi han dimitit. L’escàndol ha tingut una doble dimensió; per una banda, han vist com s’embrutava la tan proclamada bandera de la legalitat i, d’altra banda, l’artefacte de “Roma Ladrona” li petava als dits. No cal dir que les bromes i burles sobre aquest tema no s’han fet esperar.

2 comentaris

  • Gianni Rossi

    18/04/2012 17:39

    Sóc italià i visc a Catalunya. Felicitats per la claredat d’aquest article, un retrat exacte i sintètic del partit Lliga del Nord, que sempre ha odiat a Roma, però ell estima els còmodes seients del parlament a la capital, en una barreja d’hipocresia i de populisme. M’agrada aquest discurs periodístic sobre el tema, un tema de gran actualitat: la corrupció dels polítics.
    moltes felicitacions

  • Laura Calçada

    25/04/2012 12:44

    Ja se sap que els catòlics són els mestres rapsodes de la doble moral. Felicitats Maria. Continua el ritme i amplia el cercle informatiu.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús