Rivalitat futbolística

Tan sols al caminar vorejant l’estadi, ja t’olores que allò va en serio. Grups de nois que canten i es dirigeixen amb passes llargues i barbeta enlaire, banderes entortolligades de tot tipus, motorini que pretenen aparcar davant les portes d’entrada i alguns nòrdics amb pantalons curts encuriosits per l’esdeveniment. És el derby. Però així com nosaltres parlem de derby quan es creuen els dos equips de la capital catalana, i majoritàriament es parla de clàssic quan el Barça ho fa amb el Reial Madrid, a Roma, la connotació de màxima rivalitat, o de derby, és més generosa. AS Roma – Lazio, els dos equips de la ciutat. AS Roma – Napoli, que engloba i exprimeix la rivalitat entre la capital i els veïns del sud. I l’AS Roma contra qualsevol squadra (equip) del nord; Juventus, Inter o Milan.

L’AS Roma o i giallorossi (grocs i vermells), conduïts actualment per l’ex-barcelonista Luis Enrique, ocupen la part mitjana-alta de la classificació, en l’última dècada gairebé esgarrepant el títol en varies ocasions. És l’equip “majoritari”, i ho poso entre cometes perquè la Lazio, més antic i sobretot amb una forta presència a la perifèria de la ciutat, també s’enduu un bon nombre de tifosi (seguidors). L’ídol indiscutible de la Roma, l’intocable, és Francesco Totti, el capità. Es fa estrany veure que tan sols acostar-te a una crítica o disconformitat envers el jugador, els romans et sancionen i s’ofenen com si els hi haguéssis tocat un familiar. És una admiració cega, incondicional i per defecte, acrítica. Una vella glòria, un agraïment perpetu, una expressió més que ens fa pensar en l’habitual tendència de la ciutat a mitificar el gran passat esplendorós.

 

 

Entre ambdós equips hi ha una competència tradicional, típica de dos clubs que comparteixen ciutat. En les pel·lícules italianes dels anys 60 i 70 sovint es reflexava aquesta rivalitat. La trobem en petites escenes d’Alberto Sordi, Vittorio Gassman i companyia on s’acostumava a parodiar negativament la Lazio i els seus aficionats. Se’ls ridiculitzava presentant-los com a “burini”o “borgatari”; designacions despectives per anomenar els habitants de la perifèria romana, caricatura de la vulgaritat i el mal gust. Tanmateix, són adjectius que han perdut quotidianitat, almenys en els cercles empapats del políticament correcte.

Contràriament al què passa al sud d’Itàlia, sobretot a Calàbria i Sicilia, on la majoria d’aficionats al futbol són d’alguna squadra del Nord – normalment Juve e Inter – sigui per inèrcia o per la comoditat d’animar als que guanyen, a Roma els aficionats es reparteixen estrictament entre els de la Roma i els de la Lazio.

La lloba fundadora de Roma i una bandera barrada que recorda a la senyera són les seves insígnies, que aquells de la Lazio, enfotent-se’n, dessacralitzen la lloba cridant-li gos. El millor de l’afició romana són els càntics; històricament recordats per usar una creativitat cínica i punxeguda, d’un humor negre que a vegades resulta xocant. Contra el Napoli, el repertori de càntics és particularment enginyós, exagerat i també divertit. I aquí ens trobem, enmig de giallorossi evocant al volcà Vesubio perquè “renti” els napolitans, amb Totti fallant estrepitosament, i jo mossegant-me la llengua, no sigui cas que algú es pensi que sóc de la Lazio.

2 comentaris

  • Sir William Temple

    30/04/2012 17:24

    Fins fa molts pocs anys al Barça-Madrid se li deia “derbi” però crec que ho han canviat fruit de la pressió internacional i perquè estrictament parlant underbi és un partit entre dos equips de la mateixa ciutat.
    Sent catalans es fa difícil d’entendre com hi pot haver gent que segueixi i pateixi un equip d’un altre lloc remot però si a casa seva no hi ha cap equip mínimament bo no tenen cap alternativa.
    A Irlanda tots odien la selecció anglesa però alhora segueixen els equips de la Premier com si fossin de la seva ciutat i això que juguen els mateixos que a la selecció que odien.
    Bon article, explicant la realitat des de la qüotidianitat defugint dels tòpics tronats.

  • Joan Ramon Casadellú i Forgas

    30/04/2012 22:03

    Molt bon comentari i sobre Totti com has dit és una peça intocable, tots els seguidors de la Roma tenen una mica de Francesco a dins seu, si fins i tot l’entrenador actual va haver de fer-lo jugar obligat pels aficionats…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús