Harry Potter a la italiana

La política italiana té de tot. Fins i tot, a vegades, té més de saga fantàstica que de quotidianitat parlamentaria. El cas que ens ocupa podria ser una enèsima versió de la parella política i mafia, però se li afegeix un tercer element força trencador: la màgia. La protagonista és Ester Barbaglia, una dona de 80 anys amb un patrimoni de 30 milions d’euros, fins aquí cap novetat. Però és que aquest capital – que ha marejat, redistribuït i canviat de lloc amb la destresa d’un trilero de les Rambles – ha estat la clau per descobrir les irregularitats justiciaries que se’n deriven. La seva professió no difereix gaire dels hàbils timadors de les Rambles, Ester Barbaglia és maga, tal i com ella mateixa s’autodenomina, “la maga més important del món”, amb una clientela sorprenent; des de l’ex president Craxi, passant per Berlusconi, o fins i tot el Papa Joan Pau II.

En una recent entrevista a Rai 3, la maga dels VIP afirma amb to condescendent que ella “coneix molt bé la política italiana”, alçant el dit i les celles a mode de qui sap masses coses com per poder-los-hi dir al periodista que té al davant.

A part de col·leccionar clients famosos, també acumula una llarga llista de denúncies per associació mafiosa i estafa, arrivant a ser pluricondemnada per evasió fiscal i frau. Les indagacions de la procura Antimafia de l’any 2002 neixen de la sospita que el patrimoni de la maga no era de la seva propietat – ni fruit del seu treball – sinó que procedien de la mafia calabrese, coneguda com ‘Ndrangheta. Una filigrana malauradament clàssica: reciclar el diner brut confiant-li a algú perquè te’l “mogui”, o bé invertint-lo en organitzacions, empreses, societats, i un llarg etcètera. L’anciana, que en repetides ocasions al llarg de l’entrevista s’escup a les mans per després aixugar-se al jersei de felpa (un gest incomprensible i bastant anguniós), acusa el director de la seva Banca d’haver-la enganyat, ja que a ella els diners “no li importen un rave”.

 

 

Tanmateix, aquesta indagació no resulta concloent i la part demandant no aconsegueix trobar la connexió entre la ‘ndrangheta i la senyora, per la qual cosa els diners retornen a la seva propietària. Més tard, ella els deposita (no tots; 28 milions dels 30 inicials) a la seva Fundació personal, que s’ocupa de “promoure la recerca científica i cura dels malalts”.

Mitjançant aquesta Fundació, la maga fa una donació a la Fundació de l’Hospital San Raffaele de Milano, ja que és una bona amiga del seu director; el capellà-mànager don Luigi Verzé (personatge controvertit condemnat per abús de la construcció e intent de suborn, a banda de liderar una “gestió mafiosa” del seu Hospital). La donació estava destinada a tirar endavant el projecte d’un pavelló matern e infatil per l’Hospital. La senyora argumentava en l’entrevista que la seva motivació va ser fruit d’un gest altruista i benèfic perquè “no vull que l’Hospital es mori”, ja que aquest es trobava en una situació econòmica difícil.

Més endevant, decideix adquirir el 24% de les accions del Banco Sammarinese, però aquesta vegada no va endevinar-se el futur. La justícia intervé el Banc ja que es creu que aquest col·labora en el reciclatge de la ‘ndrangheta. Vincenzo Barbieri, el broker de la droga més important de la mafia calabrese, hi tenia un compte corrent al seu nom. Tot seguit surten emmanillats de la seu central del Banc el seu president i fundador aixi com alts dirigents implicats en el cas. Vincenzo Barbieri és assassinat a la seva Calàbria natal. El procés acaba amb la fallida i desaparició del Banco Sammarinese per col·laboració amb la criminalitat organitzada, i els diners de la maga s’enfonsen amb el Banc.

Davant la perplexitat, amb mags assessors polítics que suposadament fan de rentadora mafiosa, i polítics que es guien per prediccions màgiques, potser no cal explicar el perquè de moltes situacions polítiques actuals. Potser és qüestió de màgia.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús