El boss italià

Aquests dies la premsa italiana informava d’una notícia interessant: la classe dirigent és la més vella d’Europa, amb una mitjana de 59 anys. L’actual President del Govern, Mario Monti, té 69 anys, i el seu ministre més jove en té 57. Segons el diari “La Repubblica”, el rànking de “vellesa” l’encapçalen en primer lloc els caps de les banques empatats amb els Bisbes – amb 67 anys de mitjana – ,seguit de molt aprop dels parlamentaris – 64 anys –  i dels professors d’Universitat – 63 anys- .

El mateix diari afirmava que aquesta vellesa estructural, i també d’idees, pot resultar poc adient per confrontar una crisis perenne i jove. Sovint a Itàlia es té la sensació que la classe política és obsoleta i repetitiva, amb el comentari recorrent de “sempre són els mateixos” o “se’n haurien d’anar tots i començar de nou”; i potser els últims resultats electorals del còmic i polític Peppe Grillo – acusat de demagog, populista i antipolític – s’encaminen en aquesta direcció. El seu partit anomenat “Movimento delle 5 estelle”, demonitzat e infravalorat pels partits “tradicionals”, ha obtingut uns resultats que han sorprès a tothom, acoseguint fins i tot alguna alcaldia. El partit, fortament focalitzat en el seu líder, s’ha caracteritzat per una crítica feroç e implacable a tota la classe política actual.

Però, no és només que la “directiva” del poder sigui vella, sinó que és també homogèniament masculina. Itàlia compta amb un nombre malauradament reduït de dones parlamentàries o a les esferes de poder clàssiques. Les parlamentàries del passat govern Berlusconi, amb una pobre estima professional, i una meritocràcia més que dubtosa (com algunes ex-soubrettes a vegades ministres a vegades “Consigliere regionale”) no ajuden a fomentar la consideració femenina en la política. Actualment, però, al relativament nou Govern de Monti no sembla que hagin cambiat gaire les coses en aquest aspecte; sí que ho han fet en la forma (no hi ha escàndols sexuals, de moment) però no tant en el fons. Dels 16 ministres, només n’hi ha 3 que siguin dones.

Les dades genèriques al respecte confirmen aquesta tendència. En un estudi de l’any 2011 sobre la igualtat d’oportunitats, Itàlia ocupa el 73è lloc de 135 països, per darrere de Rússia, Xina o Ghana. Si baixem al nivell local, el mateix estudi confirma que de les 118.000 administracions locals, només el 18% són ocupades per dones. I dins d’aquest percentatge, la majoria de dones ocupen posicions “d’assessoria”, mentre que les dones alcaldesses representen un 9’6% del total. Tanmateix, l’estudi reflecteix les diferències entre Nord i Sud de la península italiana, on la majoria de dones amb presència en la vida política es troben al Nord – amb un cinquè del total- , mentre que al Sud només representen un 11% del total. Aquesta distribució desequilibrada va en sintonia amb la coneguda tradició masclista i patriarcal de les societats del Sud d’Itàlia.

En l’àmbit empresarial encara s’eixampla més aquesta distància entre sexes. Diferents estudis apunten a una escassa presència femenina tant a càrrecs directius com a dins els consells d’administració. En aquest sentit, fa pocs dies “El Corriere della Sera” informava d’un estudi de la Unió Europea on Itàlia no sortia gaire ben parada. Només un 6’8% dels membres dels consells d’administració italians són dones, una xifra per sota de la mitjana europea (13’7%). Itàlia ocupa el sisè lloc començant per la cua, només per davant de Malta, Xipre, Hongaria, Luxemburg i Portugal.

Evidentment dins la cúpula religiosa la presència femenina és inexistent.

Així doncs, tenint en compte les tres capes clàssiques del poder  – privat, polític i religiós – el perfil del capo és home i d’avançada edat.

1 comentari

  • magnus scherman

    31/05/2012 12:46

    Ecco un piccolo film di un incontro poco diplomatico tra l’allora Premier Berlusconi (che a proposito dei numeri sull’età dei ministri italiani è più vecchio di Mario Monti) e il Premier danese, Helle Thorning Schmidt:
    http://www.youtube.com/watch?v=6D3Hl_IxesA

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús