El costum

Volteges un divendres al vespre, decideixes entrar en un local qualsevol, tan sols per trobar un punt de recolliment i prendre’t alguna cosa. Una cervesa, un spriz, o una copa de vi. Et frenen i et demanen si tens la tessera (targeta) – quina, penses – i te n’adones que no és ni la primera ni la segona vegada que et reclamen la pesada tessera.

És un dels costums més habituals e insistents de l’oci nocturn romà. No em refereixo a discoteques o a clubs privats, on seria més lògic tenir-hi una acreditació per poder-hi accedir, sinó més aviat bars comuns sense massa pretensions culturals o artístiques.

Una vegada inscrites les dades i el petit formulari corresponent, ja pots entrar. I aquesta cerimònia, després d’haver-la fet amb una certa freqüència, resulta un pèl sospitosa. Tal i com es podria deduir, és una estratègia més per evadir pagar el què toca. Molts d’aquests locals, pubs, bars, etc. es fan passar per Associació Cultural, i així desgraven, evitant pagar les punyeteres tasse (impostos) del President Monti que últimament fan rondinar tant. Tot i que aquesta maniobra d’evasió no és pas nova. Es justifiquen fent una exposició fotogràfica al mes, i llestos. És una pràctica bastant usual, sobretot als barris amb una mica més de moviment nocturn i juvenil com San Lorenzo o el Pigneto; aquest últim darrerament comparat amb el barri barceloní de Gràcia, encara que pel meu gust és una equiparació més que discutible.

Una altra costum força emprenyadora és quan no et fan lo scontrino (tiquet). És un exercici habitual sobretot als restaurants, on, al·legant una presumpta autenticitat informal, t’anoten el preu del què has menjat en un tros de paper poc entenedor, et fan una brometa, i adéu-siau. Les xifres d’evasió fiscal en aquesta pràctica són inexactes, però de tant en tant la Guardia di Finanza italiana fa algunes incursions per tal de quantificar i eliminar l’evasió, i te’n adones que han passat quan al restaurant on normalment mai et fan una ricevuta, avui te’n fan una i les que calgui. Tanmateix, degut a la pressió policial al respecte, és obligatori fer el tiquet en qualsevol exercici comercial, per petit que sigui, fins i tot un cafè és objecte del tiquet corresponent. Fa pocs dies llegíem als principals diaris que el 90% de negocis xinesos no fa lo scontrino. Però bé, les trattorie, ostarie o ristoranti amb estovalles de quadres i cambrer simpàtic, moltes vegades, tampoc t’el fan.

1 comentari

  • Sir William Temple

    08/06/2012 15:38

    De sempre que la gent se les empesca totes per no pagar (o pagar menys) impostos. Exemples: les cases estretes d’Amsterdam o els grans finestrals georgians a Dublin.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús