L’autora

Mai he estat una apassionada dels blogs, el seu punt egocèntric em provoca una mica d’urticària. Però sí que sóc apassionada de la comunicació, i un bloc en certa manera és un bon megàfon.

Roma és una ciutat encarada cap al passat, com un girasol espatarrat al sol. En nodreix, en viu i també l’utilitza. Com diuen alguns romans, Roma és un poble que s’ha fet gran. Viu i es desenvolupa gairebé paral·lelament al curs d’altres ciutats o capitals europees. És molt italiana i és poc cosmopolita, és acollidora i tendre però també vasta i espinosa. I tot això és el que la fa particularment interessant. Plou més del que m’esperava; tot i així, les ulleres de sol dels seus habitants no desapareixen en cap mes de l’any.

Tractaré d’explicar algunes coses d’aquest puzzle complex i caòtic mitjançant anècdotes, històries i trets distintius de la ciutat, que, d’altra banda, solen ser una petita expressió – no sempre – de la mare italiana. Parlaré de costumisme, política i de tot allò que pugui ser objecte d’aprofondiment. Així doncs, anem a esmicolar alguns tòpics i a confirmar-ne d’altres.

4 comentaris

  • Lluc Cabanach

    28/04/2012 12:53

    Estàs d’acord en què la migradesa del transport públic de Roma, la transforma en la capital de la moto i manté els visitants en forma? :P

  • Paula Ribera

    28/04/2012 14:01

    Felicitats Maria! M’han agradat molt els dos escrits..per un moment fins i tot he tingut el regust d’un suppli a la boca ;) Segur que estarà molt bé aquest blog, i a mi em refrescarà la memòria i podré recordar mil detalls d’un any sens dubte inmillorable!

  • mroses

    30/04/2012 16:26

    Gràcies Paula! :) a veure si vens i revius el supplì (i altres) de veritat!

  • mroses

    30/04/2012 16:29

    Hola Lluc, sí hi estic d’acord: la mancança de transport públic fa que sigui una ciutat plena de motos i cotxes diminuts; com l’smart. I els visitants, a caminar…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús