Sí, en zapping

remote-buddy.jpgFa uns quants anys, un professor de Comunicació Audiovisual defensava que la societat d’avui en dia viu en un zapping constant: salts frenètics en els temes de les nostres converses, adaptacions irreflexives a les noves modes, modificació de l’orientació política infundada i, fins i tot, canvi compulsiu de parella. La classe d’en Joan Ferrés (que després no diguin que no cito les meves fonts) em va apassionar, la prova n’és que encara recordo la lliçó, però amb el temps he vist que difereixo bastant d’aquesta manera de plantejar el zapping en la vida.

Abans, no hi havia comandaments a distància i la gent era constant en les seves decisions. Es quedava la primera feina que tenia, per seguretat; es casava amb la primera parella, per marxar ràpid de casa; veia la pel·lícula que dictava el cinema de torn i es posava la roba que venien a la merceria de la cantonada. Segur que les pelis del cine eren molt més bones que les d’ara, segur que a la merceria tenien molt bon gust, i segur que la feina i la parella han estat un encert. Però ara podem estar més convençuts d’aquestes eleccions perquè, en certa mesura, hem pogut triar i remenar.

Ara tenim comandaments a distància i és més difícil que se’ns imposin les nostres ‘decisions’. Fem zapping quan evitem els anuncis de la tele. Fem zapping quan ens baixem una sèrie per Internet. Fem zapping informant-nos pel diari, per la tele o pel twitter. Fem zapping quan compartim pis a Gràcia, a les Corts i al Raval. Fem zapping quan estudiem una carrera de ciències i ens adonem que preferim el món financer. Fem zapping mantenint tres converses alhora pel xat amb alguns coneguts i més tard truquem un amic per anar a prendre una cervesa. En definitiva, fem zapping quan no ens conformem.

Vivim en una constant inconstància. En el confortable odre del nostre caos. Ens han plantejat una vida tant i tant programada, que tot el que se surti de la norma és d’agrair. Potser sí que cada cop ens costa més concentrar-nos, potser sí que un dia farem un pet, atabalats per tantes possibilitats. Però mentre conservem el comandament a distància amb nosaltres, sempre tindrem la possibilitat de pitjar el ‘power’ i quedar-nos en la tranquil·litat del fos a negre.

4 comentaris

  • Toni Padilla

    13/02/2011 14:47

    Benvinguda a casa. “Vivim en una costant inconstància”. M’ha encantat.

  • Marta Cayetano i Giralt

    13/02/2011 21:54

    Algun dia trobarem el fil conductor que donarà sentit al que ara ens semblen canals inconnexes :) Felicitats Cris!

  • Xavi Ortonormal

    14/02/2011 9:18

    Fa por estar d’acord amb el que dius. Hauré de treure botonets del comandament i diexar-ne, per exemple… els de volum i teletext.

    Ànims cb i recorda, 5% :)

  • Xavi Romero

    14/02/2011 12:15

    Exactament, qui no vulgui pols que pitji el power, que d’eres ja no en fabriquen.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús