La flor al cul

Mai he cregut en la flor al cul. I quan algú em diu que una persona l’hi té, la meva resposta és que li deu haver crescut perquè l’ha sabut regar convenientment. Acte seguit arxivo el meu interlocutor en el grup de dròpols sense ganes de pencar.

Que a alguna persona li vagin bé les coses no vol dir que hagi tingut sort, sinó que segurament ha treballat de valent per assolir un objectiu i ha sacrificat altres opcions de vida que el meu interlocutor curt de vista no arriba a veure. Evidentment, i abans que algú se’m queixi, excloc d’aquest paquet els trepes (que tampoc suporto i que immerescudament arriben ben amunt) i la gent a qui tot li ha vingut donat pel cognom (que massa feliços no deuen ser perquè no crec que valorin res).

La resta d’accepcions de l’expressió ‘tenir la flor al cul’ impliquen l’enveja cap a altri. Pronunciar aquesta frase feta no és més que una excusa per queixar-nos del mal repartiment de la fortuna i criticar els altres des de la comoditat del sofà, però també des de les seves possibilitats limitades. Amb el cul a la poltrona no ens creixeran mai flors al cul, com a molt cultivarem el coachpotatoeisme que diuen els anglesos, mentre mirem la tele, repiquem en el teclat del nostre portàtil o llegim una revista sobre el nostre hobby preferit. Aquell hobby que, d’altra banda estaria millor que anéssim a practicar enlloc d’escalfar el coixí.

Enlloc de criticar les flors que veiem als culs dels famosos, amics, veïns, familiars i saludats a qui les coses els funcionen a la vida, seria millor que estudiéssim què han fet per arribar fins aquí. Que prenguéssim exemple i, amb una mica d’esforç, us asseguro que no aconseguiríem una flor al cul, sinó un jardí sencer.

7 comentaris

  • Sílvia

    23/02/2011 12:26

    No hi estic d’acord. Sí que es veritat que una part del nostre destí ens el cultivem, però la major part ve donada de la herència dels nostres avantpassat i l’altre de l’atzar, que juga una part important. La meritocràcia, està molt bé, però ni existeix ni existirà.

  • nu

    23/02/2011 14:24

    uiui… no estic gens d’acord!! :P

  • Cristina Broquetas

    23/02/2011 14:39

    Hehehe! Nenes, quanta polèmica! L’atzar hi juga una part important, si, però queixant-nos no solucionarem res!

  • Toni Padilla

    23/02/2011 23:17

    Jo comparteixo les dues idees. Crec en la sort. Però la sort obre portes, i si llavors no tens esforç, treball i sacrifici, no haurà servit de res tota aquesta sort…

  • Xavi Pàrquing

    25/02/2011 10:37

    Estic bastant d’acord amb el que dius. L’èxit és una funció que depèn de moltes variables i si bé és cert que la sort (AKA Flor al Cul) n’és una d’elles no és definitiva.

    Direm que la sort és un criteri necessari però no suficient.

    S’ha de dir, que per arribar a la lluna en un coet amb 50.000l de combustible es necessita una mica menys de sort que amb una bicicleta. :p

  • Cristina Broquetas

    25/02/2011 11:18

    Reitero que per mi la flor al cul no és un sinònim de sort, Pàrking! Jo no nego l’existència de la sort, només critico aquells qui només veuen sort allà on hi ha esforç =)

  • nu

    25/02/2011 18:21

    hehehe es que aquests són els típics arguments que (en un altre context, clar) donen la raó a la dreta, perxò ens hem posat histèriques ahahah….

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús