Tal com raja

Feia dies que se m’acumulava la feina i a la llista mida DINA-4, per cada dues tasques enllestides i ratllades que tenia, aviat n’apareixien quatre més de manera que dia rere dia les entregues creixien a nivell exponencial.

Quan tinc tanta feina em converteixo en el típic paràsit home made: pijama, tassa de tè i com a molt, alguna rentadora que interromp el meu ritme laboral. Però ara, després de dos mesos, la meva llista de tasques tatxades (creuades?) ha tingut més ratlles de retolador negre que verbs en imperatiu (fer, escriure, enviar, corregir, analitzar).

I avui, després de (per fi) comparar-me una impressora (de res, papa, de res, Dani, ho sento, copisteria de la cantonada) m’instal·lo a fer la sobretaula a un bar de prop de casa que fa dies que em crida l’atenció, sense cap altra obligació que escriure tal com raja.

No he aconseguit la taula que volia arran de finestra perquè un japonès hi està enganxat amb el seu MacBookPro (em faig un embolic amb els models de Macs, però acabo de fer una envejosa llambregada dissimulada) i tampoc he aconseguit el racó del sofà biplaça perquè un xaval de 150 quilos s’hi ha acomodat a fer la migdiada talment com si fos una butaca individual. Demano un tè i em miro amb cara d’odi-però-què-hi-farem al cambrer: quan demano un tè verd amb menta no espero un poleo menta, infusió que em fa un fàstic descomunal. Algú hauria d’etiquetar a consciència els pots de tè dels bars. M’enfado, però la música em recorda a aquelles cançons melindroses que posa el Marcos als making of i em relaxo. I em conformo. Al cap i a la fi cada dia no tinc la iniciativa d’abandonar el xandall i la incòmoda cadira de casa meva.

I ara que m’he assabentat que no puc demanar la subvenció que albirava des de feia tres mesos, veig que la meva cadira de l’Ikea haurà de seguir fent la seva funció una bona temporada més. La meva estheticienne ja pot fregar-se bé les mans perquè algun massatge més li hauré de demanar. El proper, segurament per després de setmana santa, quan em sembla que em caurà mig DIN A-4 més de tasques laborals i unes quantes contractures cervicals noves.

Llevat de la impresora, no faré les inversions que havia planificat i que em feien la boca aigua (Mac, cadira ergonòmica, Kindle, escriptori en condicions, iPhone…) i seguiré treballant a la taula del menjador-cuina entre la nevera i la tele, seguiré repicant les tecles d’aquest portàtil endollat a un teclat extern i fent malabarismes sobre una plataforma perquè la pantalla em quedi a l’altura dels ulls. L’altra solució que contemplo és anar-me’n a fer un coworking, que vol dir compartir despatx amb altres autònoms que se senten un pèl esquizofrènics treballant sols a casa (ser el teu propi jefe pot arribar a nivells dignes d’estudi psicològic). Però és massa car per ser una nova emprenedora (el nou govern no volia ajudar la petita i mitjana empresa?! On són les subvencions?!).

M’acabo el tè i el noi de 150 quilos acaba de fer unes mandres i se’n va, el japo s’escapa al lavabo tot deixant el seu Machintosh a l’abast de qualsevol guionista desproveïda de subvencions com jo i el cambrer remena les bosses d’un iaio semblant a l’Eusebi que ven deixalles i relíquies que deu haver arreplegat per tot el barri. El panorama és divertit. Potser hauré de venir a fer el coworking aquí, segur que resulta més barat, segur que les contractures se’m formen a una altra zona de l’esquena i segur que el cambrer estarà encantat que li expliqui la diferència entre un tè i una infusió. I sinó, sempre puc demanar-li una canya, que segur que almenys, em deixarà en un estat ben creatiu.

3 comentaris

  • Dani Comas

    14/04/2011 16:43

    Broquetes!!! Que gran que ets!

  • Cristina Broquetas

    14/04/2011 16:49

    Mira Dani, ara et corregeixo jo a tu: Broquetas va amb A!! (Gràcies pels comentaris, Capità Enciam) =)

  • X P

    15/04/2011 8:26

    Juraria que és el post més introspectiu que has fet, Roquetas

    La separació casa/feina és un bàsic dins la meva filosofia laboral.

    Val la pena fer un esforç i buscar un espai alternatiu. Biblioteca de Lesseps? : D

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús