Per Sant Jordi, un llibre

Cada vegada que s’apropa Sant Jordi procuro acabar-me el llibre que m’estic llegint perquè sé que a partir del 23 d’abril en tindré 2 o 3 més que faran cua a la tauleta de nit. Aquest any li ha tocat el ‘finiquito’ a L’última nit a Twisted River, la darrera novel·la de John Irving, un autor que, decididament, s’ha convertit en el meu escriptor de capçalera.

De John Irving, se’n podria omplir pàgines i pàgines parlant sobre les teories de les semblances entre la seves novel·les i la seva vida real, o sobre el peculiar univers recurrent a totes les seves obres. Però com que tota aquesta informació es pot trobar fàcilment per Internet, jo prefereixo entretenir-me en la part que més em sobta i m’atrau d’ell: el seu cantó cinematogràfic.

Les novel·les de John Irving són autèntiques bíblies. I no parlo de l’Antic i el Nou Testament (encara que en certa manera potser sí), sinó dels documents que s’elaboren abans de plantejar una bona sèrie de televisió o una bona pel·lícula on es descriuen fil per randa la vida i miracles (mai tan ben dit) dels seus personatges, els seus tics, les seves pors, els seus desitjos, contradiccions, preferències, traumes d’infantesa i tot allò que farà que l’espectador el vegi com una persona de carn i ossos. Una bona pel·lícula (o llibre) neix d’un bon personatge i suposo que això John Irving ho té molt clar.

Després de llegir L’última nit a Twisted River conec més a Danny Baciagalupo que als meus íntims amics, que als meus parents o que a mi mateixa després de trenta sessions de psicoanàlisi. Entenc el recorregut per on m’ha portat l’autor, d’on veníem i on hem arribat, entenc el sentit de les trames, orquestrades com en un llargmetratge de 7 o 10 hores (parlem de llibres força ‘totxos’), amb els seus actes, els seus girs i els seus plantings necessaris per mantenir l’espectador/lector atent en tot moment. Tots els caps estan perfectament tancats, ni una paraula hi és de més o de menys, tot quadra, tot existeix per alguna finalitat. Res és gratuït. Ja els agradaria a la meitat de pelis que s’estrenen en aquest país arribar a aquest nivell de perfecció narrativa.

Arribo a la pàgina 650 de L’última nit a Twisted River i penso que m’agradaria que algun professor m’hagués explicat com s’escriu un guió fent-me llegir una novel·la de John Irving, que m’agradaria que els guions que analitzo fossin escrits per lectors de John Irving, que a mi mateixa m’agradaria arribar a escriure tan bé com John Irving i m’enfado perquè aquest Sant Jordi no hi haurà cap novel·la nova de John Irving disponible per inaugurar temporada a la meva tauleta de nit. Això sí, si vosaltres no sabeu quin llibre començar a llegir us recomano que aneu a comprar L’última nit a Twisted River, sigueu guionistes o no, perquè serà com si veiéssiu una bona peli cada nit i perquè, avui, que és Sant Jordi, us faran el 10% de descompte.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús