Arxiu del mes: juliol 2011

Reunim-nos

diumenge, 10/07/2011

Darrerament he assistit a unes quantes reunions maratonianes (per negocis i per ocis) i, tot i que segueixo pensant que sense elles mai arribaríem al consens necessari per assolir finalitats comunes, m’he adonat que som perfectament inútils comunicant-nos. I el pitjor de tot és que ens agrada.

Els humans tenim certa fal·lera per reunir-nos. Fixeu-vos-hi: la majoria de reunions només acaben servint per decidir una altra data per una altra reunió on segur que SÍ (i tant, aquesta vegada tots ens ho mirem a casa i venim amb idees) que es parlarà del tema que tocava parlar i s’arribarà, per fi, a una avinença.

Com que en aquestes reunions jo acabo arribant al súmmum de la desesperació (em moro de set, de ganes d’anar al lavabo i de pujar-me damunt de la cadira i dir-los a tots que són una colla de xitxarel·los que només els agrada escoltar-se) he après a distanciar-me’n i a treure’n el cantó positiu.

La tècnica: quedeu-vos en un segon terme, observeu i traieu conclusions sobre la dinàmica de grup. Només amb un cop d’ull veureu qui té mania a qui i no para de trobar excuses per frenar les seves propostes, qui fa la rosca a qui per tal d’aconseguir tercers objectius que no tenen res a veure amb la reunió, qui és un garrepa i només opina quan la pela entra en joc, qui és un conciliador i intenta apropar posicions però s’acaba empassant la ira i la fúria dels immobilistes, qui vol imposar la seva opinió infundada només perquè a casa no li deixen portar els pantalons, qui dóna la raó indiscriminadament només perquè no entén de què coi s’està parlant… Acomodeu-vos a la butaca, que comença la funció.

Les empreses, associacions o fins i tot les famílies que se’n volen anar de vacances, necessiten urgentment la figura d’un àrbitre, moderador o policia que de tan en tant foti un cop de puny sobre la taula, cridi un PROU! ben sonor i aconsegueixi que els contertulians deixin de remenar la perdiu. Però mentre no hi hagi pressupost per aquest empleat que trauria a tanta gent de les llistes de l’atur, feu-me cas, apliqueu la meva estratègia i distraieu-vos mentre els altres es perden en el laberint de la comunicació humana.