Reunim-nos

Darrerament he assistit a unes quantes reunions maratonianes (per negocis i per ocis) i, tot i que segueixo pensant que sense elles mai arribaríem al consens necessari per assolir finalitats comunes, m’he adonat que som perfectament inútils comunicant-nos. I el pitjor de tot és que ens agrada.

Els humans tenim certa fal·lera per reunir-nos. Fixeu-vos-hi: la majoria de reunions només acaben servint per decidir una altra data per una altra reunió on segur que SÍ (i tant, aquesta vegada tots ens ho mirem a casa i venim amb idees) que es parlarà del tema que tocava parlar i s’arribarà, per fi, a una avinença.

Com que en aquestes reunions jo acabo arribant al súmmum de la desesperació (em moro de set, de ganes d’anar al lavabo i de pujar-me damunt de la cadira i dir-los a tots que són una colla de xitxarel·los que només els agrada escoltar-se) he après a distanciar-me’n i a treure’n el cantó positiu.

La tècnica: quedeu-vos en un segon terme, observeu i traieu conclusions sobre la dinàmica de grup. Només amb un cop d’ull veureu qui té mania a qui i no para de trobar excuses per frenar les seves propostes, qui fa la rosca a qui per tal d’aconseguir tercers objectius que no tenen res a veure amb la reunió, qui és un garrepa i només opina quan la pela entra en joc, qui és un conciliador i intenta apropar posicions però s’acaba empassant la ira i la fúria dels immobilistes, qui vol imposar la seva opinió infundada només perquè a casa no li deixen portar els pantalons, qui dóna la raó indiscriminadament només perquè no entén de què coi s’està parlant… Acomodeu-vos a la butaca, que comença la funció.

Les empreses, associacions o fins i tot les famílies que se’n volen anar de vacances, necessiten urgentment la figura d’un àrbitre, moderador o policia que de tan en tant foti un cop de puny sobre la taula, cridi un PROU! ben sonor i aconsegueixi que els contertulians deixin de remenar la perdiu. Però mentre no hi hagi pressupost per aquest empleat que trauria a tanta gent de les llistes de l’atur, feu-me cas, apliqueu la meva estratègia i distraieu-vos mentre els altres es perden en el laberint de la comunicació humana.

3 comentaris

  • Raquel Puig Pages

    11/07/2011 6:18

    Si senyora…són desesperants, nosaltres en vam fer una per anar de vacances amb una altra parella i els seus nens i et pc assegurar que després de la reunió -sopar (per suposat a casa nostra) em va quedar la sensació que nomès habíen vingut a sopar i que un altre dia quedaríem un altre cop per , una altra vegada parlar de les vacances…Ja no tinc ganes de marxar de vacances…(amb ells es clar,,,)Ara entenc la dita tant encertada “millor sol que mal acompanyat!)
    Bon día!

  • Toni Padilla

    11/07/2011 16:46

    No estaras fent una oda encoberta a Josep Cuní? Aixó del “prou” i cop sobre la taula em recordava alguna cosa….;)
    Tens tota la raó. T’ho diu un home martiritzat per els reunions.
    Escriu més!

  • Guillem Espinosa

    09/08/2011 9:13

    Així que això es el que fas a les reunions… a la pròxima m’hi fixare en el teu posat contemplatiu a veure si t’arrossego a algún debat inutil d’aquests que tan ens agraden als troçaires XD.

    Sort que no dones noms i millor que alguns dels presents a les teves reunions no llegeixin els teus trucs que ja la tindriem muntada altre cop :P

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús